Un tros de mar blava

Un tros de tova­llola blava amb flors sobre un man­tell marró de sorra –petita, gra­nu­lada i calenta– que alhora és aca­ri­ci­ada per un vaivé d’aigua salada i blava. Blava, grisa, verda o tur­quesa... Uns colors vari­ats segons la llum, segons el fons, segons el movi­ment... Un mar que dona vida a tot un seguit d’ani­mals i plan­tes des­co­ne­guts, sovint de colo­rai­nes i pre­ci­o­ses for­mes: fadrins, sal­pes, guiu­les, coralls, toma­tes de mar, posidònia, crancs, page­lli­des, coralls, estre­lles ver­me­lles, cla­ve­lli­nes, gorgònies... Un mar que ens ajuda a sobre­viure, no tan sols perquè ens dona men­jar, sinó també perquè ens acli­mata ja que actua com un termòstat, com un regu­la­dor tèrmic. Una gran massa d’aigua que té uns cor­rents que es mouen en el si de l’aigua que l’envolta. Un movi­ment degut a la diferència de den­si­tat, sali­ni­tat i tem­pe­ra­tura res­pecte del seu vol­tant. Uns movi­ments que con­di­ci­o­nen total­ment el clima de la Terra. Per exem­ple, part de Gro­enlàndia i Suècia estan a la mateixa lati­tud, en canvi una és habi­tada –la que està sota la influència del cor­rent oceànic calent– i l’altra és una illa gelada inha­bi­ta­ble –sota la influència del fred–. El canvi climàtic també està can­vi­ant les dinàmiques d’aquests grans cor­rents i pot tenir reper­cus­si­ons molt impor­tants a tot Europa. El canvi climàtic és una rea­li­tat que cal afron­tar, però malau­ra­da­ment no hi ha alter­na­ti­ves energètica­ment sos­te­ni­bles i pos­si­bles que ens per­me­tin seguir mal­gas­tant com hem fet fins ara. No tenim i no tin­drem a curt, i no sabem si a llarg, ter­mini una font energètica tan efi­ci­ent i intensa com els com­bus­ti­bles fòssils. Les polítiques han d’anar enca­mi­na­des, prin­ci­pal­ment, cap a un model de vida dife­rent. Ens hau­rem de rein­ven­tar amb la manera de fun­ci­o­nar, amb una eco­no­mia basada en altres valors que ens pot donar benes­tar i menys neces­si­tats supèrflues. La pandèmia ens va donar alguna pista: hem de moure’ns i con­su­mir molt menys. És la millor política que podem fer. La glo­ba­lit­zació és el gran motor del canvi climàtic i men­tre no can­viem de soca-rel segui­rem somi­ant trui­tes. Per si de cas, i men­tres­tant, segui­rem gau­dint d’un bany de mar, d’una bona nedada, farem la fotosíntesi en la tova­llola blava de flors sobre un man­tell de sorra i gau­dint del vaivé del mar que segueix aca­ro­nant els sen­tits i la vida.