Desprotegits
Has nascut en un país de l’Àfrica subsahariana, posem per cas. Però la història seria ben similar si fossis d’un país de l’Europa de l’Est o de determinats països de Llatinoamèrica. Ets homosexual i has de viure la teva sexualitat de manera clandestina. Alguna vegada t’han enganxat i els mateixos familiars i veïns t’han apallissat fins a quasi fer-te perdre la vida. L’Estat no et protegeix, ans tot el contrari. Decideixes que has de deixar-ho tot i fugir. Patint totes les dificultats del món, arribes a Espanya. No parles la llengua, no coneixes ningú –com a molt tens algun familiar/amic llunyà que hi viu, però amb qui tampoc hi pots comptar– i algú, normalment algun servei de primera acollida o alguna entitat sense ànim de lucre, t’explica que pots sol·licitar protecció internacional. Una protecció que difícilment et donaran –després d’haver de passar pel tràngol de provar que t’atreuen les persones del teu mateix sexe– però que tens el dret a demanar. I et cal cita prèvia a la policia. Resulta que, per evitar que determinades màfies acaparin totes les cites i les revenguin, han ideat un pla magnífic i sense fissures: per demanar cita caldrà trucar a un número de telèfon habilitat entre certa hora i certa hora. Però, és clar, el número sempre comunica. I si tens la immensa sort que algú t’atengui la trucada després de dies d’intentar-ho, has de comunicar-te amb un policia que parla espanyol i en el millor dels casos una mica d’anglès. I allà ets tu, que fa molt poc que has arribat al territori i no parles cap d’aquestes dues llengües. Et demanen el nom i no entens què pregunten, et donen la cita per a l’entrevista i no ho retens.
Però, oh, sorpresa, les màfies també s’han apropiat d’aquest sistema i han ideat uns programes informàtics que repeteixen la trucada automàticament. Potser no parlen un castellà perfecte –o sí–, però t’aconsegueixen la cita. Per tant, et toca pagar. Exactament el que es volia evitar.
Aquest no és un cas aïllat ni hipotètic. És la realitat de moltíssimes persones a Catalunya que demanen protecció internacional. Es passen dies, setmanes i mesos per aconseguir una cita. La vulneració flagrant d’un dret que no sembla importar gaire a les autoritats.
