L’homenatge a l’alcalde Cervera

A les Mirades d’ahir vaig escriure sobre l’homenatge que el periodista Ramon Iglesias va voler fer a la gent de la vila de Portbou que ha decidit quedar-se al poble i mantenir-lo viu. Ho va fer en un pregó emotiu que va ser seguit per molts vilatans. Però el que ahir no vaig explicar és la segona part del pregó, que va voler dedicar no només a la recuperació de la memòria de qui va ser el darrer alcalde republicà de Portbou, Benjamí Cervera Esparoner, sinó a un cert acte de rehabilitació de la seva figura i de la seva família després d’alguns episodis que van haver de viure quan de manera ocasional van tornar al poble després de la guerra. Certament se n’ha parlat, de Benjamí Cervera, i té un carrer dedicat al poble, però el que va fer en Ramon va ser oferir el caliu afectiu a una família al marge del reconeixement institucional que potser va trigar massa a rebre.

Benjamí Cervera va ser l’últim alcalde de Catalunya que va marxar a l’exili travessant la frontera. Ja era alcalde de Portbou l’any 1936 i en aquelles hores del cop d’estat militar i els mesos i anys que van passar fins al febrer del 39, l’alcalde Cervera, que era amic i home de confiança del president Lluís Companys, va fer el que van fer molts republicans de bona fe: ajudar molta gent que va ser perseguida només per les seves idees conservadores o religioses. Això va passar en molts pobles de Catalunya i també a Portbou, on, segons va explicar en Ramon i ja havia escrit, va salvar moltes vides aprofitant l’estratègica situació del poble. Fent salconduits a molta gent per poder anar a Cervera de la Marenda, salvant dels escamots anarquistes gent de dretes, monges i capellans. Passant personalment amb el seu cotxe per la frontera de Belitres gent perseguida, o acompanyant-los a peu pel túnel del tren. Fins i tot, va explicar en Ramon, agafant les armes per evitar que un escamot de la FAI executés un diputat de dretes, després figura franquista.

Cervera va marxar a l’exili a França amb la retirada i s’hi va trobar la invasió dels nazis. El seu activisme va fer que fos detingut i enviat a una presó de Constantina, a Algèria, on va morir. En Ramon va dir que l’historiador Albert Manent explica en un llibre que va ser executat per haver col·laborat amb la resistència. Aquest era l’alcalde Cervera, pare d’un aviador de la República del mateix nom. Tot això en Ramon ho va explicar perquè quan la família Cervera, instal·lada a Barcelona, va tornar al poble als anys quaranta per una festa major, va ser menystinguda i assenyalada per les autoritats franquistes com la família de l’alcalde roig i fins i tot per les famílies de persones a qui va salvar la vida. No els van quedar gaires ganes de tornar. El 24 de juliol ho van fer. En Ramon li va dedicar el pregó i hi va convidar qui havia estat la seva jove, Josefina Oliver, i els dos nets, Benjamí i Josep Lluís Cervera, per als quals va demanar un aplaudiment i un reconeixement. Anys després, també per la festa major, el reconeixement a la figura de l’alcalde oblidat i esborrat de la memòria es va fer davant de totes les autoritats i els veïns de Portbou. Va ser una gran idea la que va tenir el pregoner de Portbou, el periodista Ramon Iglesias.