Tribuna
Jocs i valors religiosos
“Valors olímpics com ara l’amistat i el respecte tenen paral·lelismes amb tradicions religioses
“Un exemple inspirador és l’Equip Olímpic de Refugiats, creat pel Comitè Olímpic Internacional el 2015, i que enguany han integrat 37 atletes
Aquest estiu, el món ha posat els ulls en els Jocs Olímpics de París, un esdeveniment que transcendeix fronteres i uneix nacions en una celebració de l’excel·lència atlètica i l’esperit humà. Però, més enllà de les medalles i els rècords, els Jocs Olímpics connecten amb valors que fan ressonar les tradicions religioses. Aquest vincle entre esport i religió, sovint passat per alt, parla de la capacitat de superació i de la fraternitat inherent a totes les persones.
Els Jocs Olímpics. Van néixer a l’antiga Grècia, al santuari d’Olímpia, en honor de Zeus, el déu suprem de la mitologia grega. Aquest esdeveniment no era només una competició esportiva, sinó també una festa religiosa en què es portaven a terme rituals per venerar els déus. La idea d’unir el cos, la ment i l’esperit en una celebració comuna reflectia una visió holística de l’existència humana. Valors olímpics com ara l’amistat i el respecte tenen paral·lelismes amb tradicions religioses. L’excel·lència no només referida a l’èxit atlètic, sinó també a la millora contínua de la persona. És des d’aquí, també, que s’anhela la convivència pacífica de totes les nacions. Tot això pot recordar aquella popular pel·lícula, Carros de foc, en què es relata la trajectòria de dos atletes assertius, amb geni. Dos esportistes tenaços que contrasten en les seves creences. L’un, jueu; l’altre, cristià. A tots dos els ajuden a assolir l’èxit –no exempt de fracassos– la fe i l’esperit de competició.
Una treva olímpica. En començar els Jocs Olímpics de París 2024, el papa Francesc va destacar la dimensió de fraternitat en un missatge adreçat a l’arquebisbe de la capital francesa. El pontífex va reclamar una “treva olímpica” ara que “la pau mundial està greument amenaçada” i que aquesta celebració esportiva “tracta de la pau, no de la guerra”. Bergoglio va expressar l’esperança que els Jocs de París fossin “una oportunitat perquè els participants superessin prejudicis, i fomentessin l’amistat”. En trobem un exemple inspirador en l’Equip Olímpic de Refugiats, creat pel Comitè Olímpic Internacional l’any 2015. Un equip que hi ha participat per tercera vegada consecutiva. Enguany l’han integrat 37 atletes de diverses procedències que viuen en quinze països d’acollida. L’equip ha competit en dotze esports i ha representat més de 100 milions de persones desplaçades a escala mundial. Això porta a recomanar una segona pel·lícula. Acaba d’estrenar-se a les plataformes, aprofitant l’avinentesa, La jove i el mar, que es basa en la biografia de la nedadora Trudy Ederle. Filla de pares immigrants i víctima d’una societat patriarcal, la noia aconseguirà arribar a l’equip olímpic de natació i serà la primera dona a travessar el canal de la Mànega. I és que, com va destacar Filippo Grandi, alt comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, “la resiliència, el coratge i les esperances de les persones migrades i refugiades estan representats per aquests atletes”. Grandi va subratllar que l’esport pot oferir “alleujament, seguretat i diversió”, i ajuda les persones a “recuperar-se físicament i mentalment i a tornar a formar part d’una comunitat”.
La carta dels Premis Nobel. En la inauguració dels Jocs de París, diversos premis Nobel es van dirigir als líders religiosos. Els van instar a treballar per la pau. En una carta adreçada al papa Francesc, al patriarca ecumènic Bartomeu, al dalai-lama XIV i a representants musulmans i jueus, els Nobel van subratllar la necessitat urgent d’una treva mundial. Feien una crida perquè els líders religiosos fessin servir la seva autoritat moral per promoure la reconciliació. “Mentre els pressupostos de Defensa augmenten arreu del món, els recursos es podrien utilitzar per fer front a problemes globals, com el canvi climàtic i la fam”, assenyalaven. I continuaven: “Els Jocs Olímpics de París 2024 són una oportunitat ideal per fer una crida a la pau. Recordant que, durant les antigues Olimpíades, les guerres se suspenien per permetre les competicions atlètiques, apel·lem a un alto el foc immediat, seguit d’un intercanvi de presoners i l’inici de les negociacions de pau.”
Caballé i Mercury. Aquest estiu, a més de celebrar les victòries dels atletes, s’han pogut recordar valors que aquests Jocs representen i com poden inspirar tothom per ser millors persones. Un missatge que també es feia palès en la lletra de la cançó Barcelona. Montserrat Caballé i Freddie Mercury van unir el món de l’òpera i el rock per destacar valors com la fraternitat –“El cant vola / Ens estan cridant a unir-nos”– i el respecte mutu –“Fes que les veus cantin / Neix un gran amor”–. La peça, convertida en himne dels Jocs Olímpics Barcelona 1992, reflecteix la convivència pacífica. Una lletra que coincideix amb la crida del papa a una “treva olímpica” i amb l’escrit dels premis Nobel als líders religiosos, que demanen una acció conjunta per promoure la pau mundial. Valors essencials per a la construcció d’un futur millor. “Si Déu vol / Amics fins al final.”