Som 10 milions
Bon estiu a la colònia!
El paper que el País Valencià té assignat en el projecte nacional espanyol és el de ser una colònia turística: els valencians som els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus. Sense aquesta constatació òbvia, no s’entén res del que passa per aquestes terres. Per exemple, fa un parell de setmanes, el ministre de Foment, Óscar Puente, anunciava que s’alliberava del peatge un tram de l’AP-7. Tanmateix, ho feia només durant l’estiu, en una prova pilot –tal com en deia– del que podríem qualificar d’una taxa turística –el dimoni, per a la patronal i la classe política valenciana– inversa: els indígenes paguem amb una taxa extra durant l’any faener les infraestructures que els turistes gaudeixen en període de vacances.
Puente, a més a més, es va rebotar contra aquestes denúncies de, tal com ens va qualificar, “victimistas periféricos” i va exclamar-se que aquest tram no connectava amb Madrid, sinó que era “corredor mediterrani”. És clar, de la manera com s’entén el “corredor mediterrani” a Espanya, és a dir, tot allò que passe per Madrid, per descomptat que ho és, tot i que, precisament, aquest tram que ara s’alliberava és el que et permet estalviar cinc minuts en el trajecte des de Madrid cap a Benidorm (el que correspon a la circumval·lació d’Alacant, un dels punts negres de la nostra xarxa viària) i que connecta, així mateix, amb l’aeroport de l’Altet. De fet, o al ministre li és absolutament igual tot –hipòtesi més viable– o ni tan sols coneix la senyalització viària del seu negociat, perquè aquest tram que ara s’allibera ve indicat amb el rètol “Madrid”.
Pel que fa a les connexions ferroviàries, en estiu tenim el mateix menú de cada dia, però amb un bon parell de perols de més de “cocido madrileño”, ja que es dupliquen freqüències de les connexions amb Madrid (les connexions internes valencianes o amb Catalunya continuen en la mateixa indigència de sempre, ni tan sols milloren com a sacrifici a l’altar del déu Turisme) i abunden les ofertes que t’ofereixen “la playa más cercana a Madrid por solo 9€”.
I, és clar, les mercaderies ara es connectaran entre Madrid i Itàlia gràcies a l’ampliació del port de Madrid, que, no obstant això, té el capritx geogràfic de situar-se a València. Així ho va anunciar el delegat colonial a la Generalitat de baix, Carlos Mazón, com a bon majordom. No cal ni que dissimulen que eixa ampliació no es fa pensant en els interessos dels valencians, ja que llavors no es faria, però és que ni tan sols tenen la vergonya d’intentar enganyar algun caragol parlant del transport de mercaderies pel corredor mediterrani. Per a què, si aquest també connecta amb Madrid?
Madrid, Madrid, Madrid… La política valenciana és tota una sarsuela, i, com més va, més ha agafat el turbo aquest projecte de madrilenyització total del País Valencià. Els valencians anem caient en picat en renda per càpita, mentre que la dels madrilenys creix. En tenen un terç més que nosaltres ja i, així mateix, viuen dos anys més de mitjana que nosaltres. Aquesta és la conseqüència d’ofrenar noves glòries a Espanya: més pobresa, més submissió, menys oportunitats, menys benestar. Sense anestèsia. Bon estiu a la colònia!