Cap guilla deixa volar les gallines

Quan aquest article es va confegint, els militants d’ERC estan votant si donen suport o rebutgen la proposta de pacte que els seus dirigents han negociat amb el PSC perquè Salvador Illa pugui ser president. Però avui, quan vostès llegeixin aquest escrit, ja deuran saber si les bases republicanes han decidit fer de cavall fort perquè els socialistes se’ls enfilin al damunt o si han preferit allunyar-se de qualsevol compromís polític amb tercers per preparar tranquil·lament el congrés del partit de la tardor vinent. També és possible que sàpiguen si els quadres dirigents dels republicans han començat a dimitir en cascada per no passar més vergonya o si n’han quedat prou reforçats per continuar aparentant que són els més innovadors i renovadors. O si la repetició electoral sembla ara més a prop o més lluny del que era ahir. El que no podran saber, ni vostès ni ningú, és com seran la sobirania fiscal, el blindatge del català ni la resolució del conflicte polític amb Espanya als quals al·ludeix la pregunta que s’ha fet a la militància d’ERC. En primer lloc perquè, si la proposta ha estat rebutjada, no caldrà fer més càbales. Però tampoc si s’ha acceptat. El text del pacte tot just apunta els objectius però no deixa tancat cap tracte que en garanteixi un compliment que, a tot estirar, ens portaria a un altre “cafè per a tots”. De mal complir seria, o serà, una sobirania fiscal que comparteixi la recaptació d’impostos amb l’Estat i que permeti que s’hi apliquin quites per continuar engreixant l’administració espanyola i les autonomies que fa quaranta anys que viuen a costa d’un atracament sistemàtic. Ni es protegirà el català amb cap llei contra la qual es pugui presentar recurs, ser retallada o reinterpretada pel Tribunal Constitucional o per la Brunete judicial. Ni es resoldrà el conflicte polític de Catalunya amb Espanya amb cap convenció nacional harmonitzadora on l’unionisme faci d’àrbitre.