Opinió

Barques, banyistes i posidònia

Què és el que no s’entén? Estem destruint el medi ambient amb moltes activitats

Pic de l’estiu, con­flic­tes de con­vivència marina asse­gu­rats. Per enèsima vegada, SOS Costa Brava denun­cia el fon­deig sense mira­ments en cales ver­ges i espais amb hàbitats marins deli­cats. Al lito­ral cen­tre, en el tram comprès entre Cap Roig (Pala­fru­gell) i cala Estreta (Palamós), pas­sant per les para­disíaques cales del Vedell i el Crit (Mont-ras), fa molts estius que nom­bro­sos nau­tes marins es pas­sen pel folre les indi­ca­ci­ons de zones pro­hi­bi­des al fon­deig: són zones de banyis­tes i riquesa natu­ral a pre­ser­var, sobre­tot pel que fa a l’abundància de posidònia, que con­tri­bu­eix a man­te­nir el bon estat de les cos­tes i l’hàbitat de cen­te­nars d’orga­nis­mes molt impor­tants per a la super­vivència dels fons marins. Enguany, fins i tot, a la costa de Mont-ras van ser arren­ca­des i enre­ti­ra­des de manera fur­tiva les boies que mar­ca­ven els espais pro­hi­bits. I és habi­tual enxam­par-hi muni­ons d’embar­ca­ci­ons ben jun­te­tes, cele­brant macro­fes­tes. A veure, no fotem, que a tots ens agra­da­ria fer una fes­teta d’aques­tes o ins­tal·lar-nos amb la bar­queta en punts amb aigües cris­tal·lines i pas­sar-hi bones esto­nes, però no es pot fer arreu, pels motius que he dit abans. Què és el que no s’entén? Estem des­truint el medi ambi­ent amb mol­tes acti­vi­tats i si que­den espais encara ver­ges, què costa actuar amb un dit de front i res­pec­tar-los? No s’hi val fer-se el lon­guis i pro­var sort, a veure si no ens enxam­pen, gent, que ens hi juguem el futur del mar a curt ter­mini i, de retruc, la super­vivència de la huma­ni­tat més enllà de les gene­ra­ci­ons actu­als. Quan t’ho pas­ses bé, costa pen­sar en el futur, i més encara si no t’inclou de manera imme­di­ata, però amb aquesta acti­tud anem cap al des­as­tre. Els res­pon­sa­bles muni­ci­pals de les zones afec­ta­des s’han unit per inten­tar convèncer aquests esti­ue­jants infrac­tors, amb cam­pa­nyes i bones mane­res, que inten­tin apre­ciar l’entorn i actuïn amb cau­tela. Perquè con­tro­lar-los és difícil. Com diu l’alcal­dessa de Mont-ras, Vanessa Peiró, un poble petit com el seu no té efec­tius ni recur­sos per esta­blir una vigilància efec­tiva i, si cal, san­ci­o­nar els infrac­tors, de manera que hi fa falta la inter­venció d’instàncies supra­mu­ni­ci­pals. Penós, ja ho sé, això d’haver de vigi­lar i cas­ti­gar, però, què es pot fer davant la inconsciència tos­suda? No hi ha més remei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.