Manel Lladó, fotògraf

Vaig conèixer en Manel Lladó a prin­ci­pis dels anys noranta. Ell ja feia gai­rebé una dècada que era fotògraf en aquest diari. Sem­pre he pen­sat que en Manel és un pro­fes­si­o­nal rigorós amb un posat de con­cen­tració i un gran sen­tit de l’humor que no sem­pre regala. En Manel es jubila després de 40 anys de pro­fessió. Fa gai­rebé un any que es va anun­ciar que cedia el seu fons fotogràfic a l’Ins­pai, Cen­tre de la Imatge de la Dipu­tació de Girona, un ser­vei públic de con­ser­vació i difusió d’imat­ges de les comar­ques de Girona que forma part de l’àrea de Cul­tura, Noves Tec­no­lo­gies, Esports i Edu­cació d’aquesta ins­ti­tució giro­nina. Un fet generós que ens per­metrà a giro­nins i giro­ni­nes en algun moment gau­dir d’aquests 40 anys de la història giro­nina en imat­ges, més de 250.000, on podrem veure, viure i reviure els can­vis urbanístics del ter­ri­tori gironí, esde­ve­ni­ments polítics i soci­als de les comar­ques giro­ni­nes, suc­ces­sos, i molt més. En Manel em va dir que la seva filla l’havia ani­mat a pren­dre la decisió de cedir el seu fons fotogràfic, que pen­sava que aquesta era una bona fórmula de com­par­tir la seva vida, el seu lle­gat. Com us deia al prin­cipi d’aquest text, vaig conèixer en Manel a prin­ci­pis dels anys noranta, quan ell feia també foto­gra­fia de moda. Tots tenim un pas­sat i d’aque­lla “època” fins fa uns mesos en guar­dava molt bons records i unes quan­tes foto­gra­fies. Fins que un dia rebo una tru­cada d’en Manel. “Em jubilo, Montse. Dono el meu fons fotogràfic a la Dipu­tació, però les teves foto­gra­fies de retrat d’estudi si les vols te les dono, tinc un piló de nega­tius...” Vàrem que­dar i em va donar una car­peta plena de moments de vida d’aquell temps, dels meus vint i pocs. No saps, Manel, la il·lusió que em fa tenir-les. Aquest juliol va venir a cobrir l’acte cen­tral del Mulla’t per l’Escle­rosi Múlti­ple a la pis­cina de la Devesa, un dels últims esde­ve­ni­ments soci­als que li ha tocat cobrir com a pro­fes­si­o­nal en actiu, i, com sem­pre, ama­ble i rigorós. Ets generós, Manel, i una mica John Wayne, l’home tran­quil. Espero que gau­dei­xis molts anys d’aquesta nova etapa vital, la de viure. Estic con­vençuda que et retro­baré “càmera en mà” més d’una vegada, perquè la teva pro­fessió és la teva passió. Gràcies per tot, Manel. Enho­ra­bona per tot.