Avions insostenibles

Aviones plateados cantaven el 1986 El Último de la Fila, quan encara no s’havia produït el boom dels viatges low cost. Avions platejats que fregaven les teulades sobre la roba estesa, en una de les millors cançons de desamor de la història. Avions que s’han anat reproduint i reproduint fins a omplir els cels de tot el món amb viatgers escarxofats –la majoria– que busquen la cobejada destinació turística per fer-hi moltes fotografies. Fer-les i, sobretot, penjar-les a les xarxes, que s’ha de poder presumir amb imatges refrescants, precioses, boniques, sorprenents i perfectes. Són les fotos d’un món de catàleg on no pots notar el cansament de fer cua per embarcar, l’estretor de les butaques de la classe turista ni la pudor dels últims vols del dia, un aire de segona mà, respirat i tornat a respirar en un espai mal ventilat que centenars de persones han ocupat abans que tu. Tot això s’ignora perquè estem en l’època del turisme universal i de postal.

La covid-19 va significar un lapse en què la ciutadania es va acostar al turisme de proximitat, el que busca destinacions properes i no implica desplaçaments aeris, el que descobreix paisatges, espais, monuments i tresors que no pel fet de ser a prop són menys valuosos. Però després del xoc pandèmic els costums han tornat més forts que abans. La Xina, el Japó, el Vietnam i els Estats Units són les destinacions preferides pels catalans aquest estiu. Mentrestant, la indústria de l’aviació continua sota pressió per buscar un combustible que no sigui tan perjudicial per al medi ambient com el querosè. Recordem que els avions produeixen el 2,5% de les emissions globals de CO2 que entren en l’atmosfera. Per això ja s’està parlant de combustibles d’aviació sostenibles fets amb cultius com la camelina i la carinata (totes dues plantes de la família de la col) o la soja. És a dir, potser en el futur continuarem viatjant en avió a fer turisme, però a costa de menys terrenys per conrear aliments. Davant d’aquesta opció, aniria bé que deixèssim els avions platejats quiets a les cançons.