De set en set
Dit i fet
Com que no existeix la clonació humana, tenim un problema –és un dir. Encara no podem ser a dos llocs alhora, com si fóssim déus, per sort. L’etern debat de la conciliació laboral i familiar és un aspecte clau de moltes parelles joves amb la responsabilitat de cuidar els fills mentre administren un negoci com pot ser un restaurant. En aquest escenari, la planificació i l’organització juguen un paper crucial per trobar un equilibri adequat entre feina i família. I no és gens senzill; aconseguir-ho té molt de mèrit. És probable que aquesta parella jove estableixi horaris flexibles que li permetin alternar l’atenció al restaurant i el temps de qualitat amb el fill. Poden coordinar torns de treball per garantir que un dels dos sempre estigui disponible per ocupar-se de la criatura, però què passa quan tots dos han de ser al local durant les hores de servei? Avis i amics es faran càrrec del menut. Tot aquest panorama reclama a crits uns preparatius acurats i una comunicació efectiva entre la parella per assegurar l’èxit en tots dos àmbits. Si, a més a més, la criatura és una preciositat riallera d’ulls enormes i el restaurant, una experiència sensorial amb cuina de temporada i qualitat del producte de proximitat, la cosa flueix i els conflictes es fan petits, malgrat les dificultats que els governs haurien de preveure en casos així, però, és clar, això seria com demanar la lluna en un cove. És el cas, per exemple, del restaurant Ditifet, de Girona, on la Júlia Trota i l’Adrià Edo han aconseguit portar la restauració a l’Olimp de l’excel·lència. I a sobre són uns bons pares.