‘Un cor furtiu’ bis
Amb el llibre d’en Xavier Pla Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, m’ha passat el que no m’havia passat mai fins ara. Alguna vegada, quan llegeixo un llibre que m’interessa especialment, penso: “Quan acabi, el tornaré a llegir.” Però rarament es compleix el propòsit. En canvi, amb Un cor furtiu ha resultat automàtic: així que el vaig acabar vaig tornar a començar a llegir-lo, i ara ja soc a la pàgina 1170, “Consuelo, més coses que un amor”. Va ser una autèntica necessitat de relectura, voler aprofundir una mica més en la increïble, sorprenent (per a mi) persona, i constatar la distància amb el personatge que Pla crea en els seus llibres. S’ha donat la circumstància que enmig d’aquesta segona lectura l’amic Joan Ferrerós m’ha enviat el vídeo on hi ha l’entrevista a Josep Pla que li va fer a A fondo Soler Serrano l’any 1977, i he anat alternant l’audició del genial conciliàbul amb la lectura d’Un cor furtiu. Tot m’ha trontollat sense pietat: jo que em pensava saber algunes coses del senyor Pla, he quedat amb un pam de nas. Tornant a llegir i tornant a escoltar, resulta evident que l’home es construí un personatge protagonista de tots els volums de l’obra completa que no té gaire a veure amb el Josep Pla que descobrim en el llibre d’en Xavier; gairebé gosaria dir que són dos tipus diferents. Em crida molt l’atenció quan Soler Serrano li pregunta: “¿Ha tenido usted alguna novia, don José?” Resposta contundent de Pla: “Nada, ninguna, ninguna... ¡Dónde va usted a parar!” I agafo el llibre: Mercedes Costa, Aurora Perea, Adi Enberg, Lilian Hirsch, Luz de Santa Coloma, Consuelo Robles... Com és que Pla no ens en va dir mai ni piu, i a Soler Serrano li va dir que de dones res de res? Llegir el polígraf de Llofriu després del treball (immens, apassionant) de l’amic Xavier Pla, per a mi ja no és el mateix ni de bon tros, però penso molt en allò que deia: “Deu o vint anys després de la meva mort, a veure qui es recordarà de mi, ja veurem (sic) qui em llegirà...” Doncs miri, senyor Pla: vostè és esmentat en innombrables tertúlies de ràdio, programes de televisió, articles, conferències, taules rodones i tot el que vulgui. Molt més recordat i citat que qualsevol premi Nobel..., i de Premis d’Honor de les Lletres Catalanes, ja ni en parlem.
