Opinió

Els pequinesos d’Olot

El fet que els seus veïns facin el pregó sens dubte reforçarà la identitat del barri

A la gent de fora li sobta que un barri d’Olot es digui “de Pequín”. No m’estra­nya. I m’ima­gino la sor­presa que s’enduen els xine­sos que en les últi­mes dècades han esco­llit per viure la ciu­tat gar­rot­xina. Si parlo d’aquesta part d’Olot és perquè la seva asso­ci­ació de veïns serà l’encar­re­gada del pregó de les Fes­tes del Tura, d’aquí a poques set­ma­nes, amb motiu del 75è ani­ver­sari de la festa del veïnat, tot i que en aquell moment (1949) no s’ano­me­nava així. Aquest nom tan exòtic es va encu­nyar en la dècada de 1960; fins ales­ho­res en deien les cases de Ca n’Elies o de la Bassa o de la Coma, en referència a les masies a redòs de les quals s’anava bas­tint el veïnat. Les cases ja no exis­tei­xen, és clar. Tam­poc una font molt popu­lar, sobre la qual van aixe­car la ben­zi­nera del Parc Nou. Tot això m’ho expli­quen la que pot­ser és la pequi­nesa més famosa, l’escul­tora Rosa Serra, i l’arxi­ver Xavier Puig­vert, a qui heu de recórrer sem­pre que tin­gueu una pre­gunta sobre eti­mo­lo­gia local. Tots dos em con­fir­men la versió més lògica de l’ori­gen del nom: a mit­jans segle pas­sat, quan la sen­sació de les distàncies era a una escala molt modesta, la zona de Ca n’Elies estava molt lluny del cen­tre (o sigui, el Firal o la plaça Major), tan lluny com Pequín, si ens posem a exa­ge­rar. Per tant, no en diem així perquè hi hagués una colònia de xine­sos, com podia ben ser. Cer­ta­ment, també en podien haver dit Istan­bul, Bue­nos Aires o Bom­bai, però la per­sona que va inven­tar-se el nom (la Rosa el va sen­tir per pri­mer cop de boca d’un tal Pere, de pro­fessió car­bo­ner, però no és segur que fos ell el pare de l’expressió) devia tenir al cap la capi­tal xinesa com el més remot dels llocs. Avui, el Pequín olotí està engo­lit per la taca urbana, amb uns límits difu­mi­nats amb els de Sant Roc i Bona­vista, i costa de dis­tin­gir-ne la per­so­na­li­tat. El fet que els seus veïns facin el pregó sens dubte reforçarà la iden­ti­tat del barri, del qual sem­pre en parla molt bé la Rosa, que s’hi va ins­tal·lar de ben petita, a la plaça d’el Cisne, pro­ce­dent d’en Bas i Vic. Pre­ci­sa­ment l’artista ha fet unes lito­gra­fies com­me­mo­ra­ti­ves d’aquest 75è ani­ver­sari, que se cele­brarà el pròxim dia 25. Per molts anys, pequi­ne­sos olo­tins!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia