Entrar i sortir a la gàbia

Finalment el president Puigdemont no va ser al debat d’investidura. De fet no es va perdre gaire res! O si voleu dir-ho d’una altra manera, tot això que es va estalviar! Al Parlament es va viure un dia tristoi per a unes colles i amb Salvador Illa repartint petons, abraçades, agraïments i promeses de compliment a les colles del sí amb més noms de la història (vigilant, crític, condicionat, pendent, en guàrdia i carregat de nos). Com havia promès, el president Puigdemont va ser a Catalunya el dia del debat d’investidura, això sí. En directe per televisió, per ràdio i per xarxes. A l’escenari que havien muntat a l’Arc de Triomf, a l’hora que s’havia quedat, davant del públic que havien convocat i acompanyat del partit i les organitzacions independentistes. El president va ser aquí, sí, però de la mateixa manera que va entrar va sortir de la gàbia. De la mateixa manera, de manera semblant o de manera diferent. No en sabem res. Ni de com va entrar ni de com va sortir. Ni nosaltres ni els cossos de seguretat, pel que sembla. Ja s’anirà veient en els propers dies. Ara que es fotin. Ja escrivia ahir que la conxorxa era molt general. Hi havia dreta, dreta extrema, unionisme, unionisme emmascarat, progressisme espanyolista i independentisme institucional fent rotllana. L’objectiu era fer cap d’esquila Puigdemont, i ahir no li’n varen poder fer. No n’haurien tingut compassió, i en Carles ho sabia. Celebrem que el nou embat li va sortir bé!