Tímidament aquest any sí que celebrem “la Mare de Déu d’Agost”

En els cartells de paret de les Festes d’Agost d’enguany, l’Ajuntament de Banyoles ha recuperat, de forma discreta, el nom original de la nostra festa petita: la Mare de Déu d’Agost. La llàstima és que en els programes de mà, els més consultats pel públic, s’ha dissenyat de manera discretíssima, quasi amagada, en una racó de la seva part posterior. No fos cas que algú pensés que som una ciutat amb massa olor de ciris! Vull pensar que tot i l’esforç del regidor responsable d’aquesta àrea no s’ha pogut fer més visible. De fet, mai s’hauria hagut de deixar de dir d’aquesta manera.

La globalització mundial té defensors i detractors, per una banda ha millorat la vida de moltes persones, però també és cert que, si no vigilem prou, la tendència és la uniformització de les cultures, fer desaparèixer els elements diferenciadors. Ho sabem prou bé amb el tema de la llengua. És important que defensem la nostra pròpia manera de ser. Les festes de la Mare de Déu d’Agost són les festes per excel·lència d’arreu de Catalunya, arrenquen de lluny, es parla dels segles V-VII, i venen d’una estima molt popular. Una estima que té unes arrels forjades de segles com la majoria dels pobles europeus que hem viscut un passat comú: el cristianisme en les seves diverses modalitats. Fa pocs dies vaig veure els programes de les festes de Llançà, Tossa de Mar, Vilafant, Empuriabrava... on anunciaven orgullosament de manera clara i vistosa la festivitat de la Mare de Déu del Carme. Sense cap por.

Estimem la nostra història i per això ens agrada que els noms es respectin i es diguin tal com són. Ningú qüestiona que les festivitats es puguin celebrar de la forma que es vulgui, són els canvis de la societat d’avui, però almenys que no perdem els nostres orígens diferenciadors. El món cultural en què vivim fa que tinguem una mena de prevenció per manifestar el que som, i si a més hi afegim algunes opinions que totes les desgràcies estan relacionades amb l’Església, és fàcil confondre determinats episodis amb el veritable ser de la nostra mil·lenària història com a país. Hem de ser defensors culturals més atrevits, sobretot quan procedim d’un passat històric significatiu, si no, llavors, no ens hem d’estranyar que els nostres joves s’avorreixin de forma desmesurada durant les visites als museus o en d’altres espais carregats de noms i simbologia de la nostra cultura religiosa.

El paper de les institucions públiques és determinant per evitar que les coses perdin caràcter. Banyoles ha demostrat en diverses ocasions que té capacitat de combinar la diversió amb el respecte a la història. Fem que el nom de “Festes de la Mare de Déu d’Agost” hi sigui present cada any de manera destacada.