Bruixes

La Inquisició va ser als segles XVI i XVII una eina de lluita contra la dissidència. La cacera de bruixes no deixava de ser una forma de repressió contra aquells que qüestionaven l’statu quo dominant; una eina per posar a ratlla les dones que s’alçaven contra unes normes que les mantenien capcotes i en absoluta transparència. Sovint eren dones pobres, marginades, coneixedores de pràctiques heterodoxes. Eren dones que estaven fora del sistema.

I què deia el sistema? Doncs el sistema et deia què havies de fer, com t’havies de vestir, on havies d’anar i què havies de creure. I si no ho creies? Doncs ho feies veure. I això és el que passa. Que, a vegades, hi ha qui s’ho creu i qui ho fa veure. I, sovint, el que ho fa veure es passa de frenada.

Aquesta setmana, a Catalunya, hi ha hagut algunes persones, amb càrrecs polítics o no, que s’han passat de frenada. Fa molts anys ja que els nostres avis i pares van lluitar, precisament, per aconseguir el respecte a la dissidència. I ara, set anys després de l’1-O, hem de veure les imatges d’una colla d’avis mig intoxicats pel gas pebre que els llança la policia catalana? I unes detencions, com a mínim, estranyes... Han passat 400 anys, però encara hi ha qui està disposat a encendre la foguera si es tracta de caçar bruixes.