Opinió

Ombres d’estiu

‘Banquet du livre d’été’

He estat uns dies a La Grassa, nom en occità (s’ha imposat, com arreu del que va ser Occitània, la denominació en francès: Lagrasse) d’un bell poble, força turístic a l’estiu, del departament de l’Aude. Hi ha una abadia imponent d’origen benedictí: Santa Maria de La Grassa. Actualment una part l’ocupen uns monjos que vesteixen de blanc i fan els rituals en llatí (em van dir que estan finançats per famílies ultradretanes) mentre que n’hi ha una altra de pública regentada per un Ajuntament en el qual resisteix un alcalde d’esquerres. A l’exterior de l’abadia, aprofitant-ne les zones d’ombra projectades per l’edifici o pels arbres circumdants, s’hi celebren unes jornades culturals anomenades Banquet du livre d’été.

El banquet de l’estiu d’aquest any duia per títol general, traduït al català, Pensar i mirar altres llocs i hi vaig assistir perquè una de les participants va ser la meva amiga Mercedes Álvarez amb motiu de la projecció d’El cielo gira. Va realitzar-la fa vint anys per donar compte d’unes formes de vida, i de relacionar-se amb el temps, que s’extingien amb els pràcticament últims habitants (una altra cosa són els residents ocasionals, sobretot a l’estiu) del poble de Sòria on va néixer: Aldeaseñor. Me n’ocuparé demà, d’aquesta pel·lícula, rodada durant un any seguint el cicle de les estacions des de la tardor fins a l’estiu. Aprofito l’espai per referir-me a una de les meves belles experiències d’aquest estiu. Una tarda, en un jardí, la violoncel·lista Sonia Wieder Atherton va explicar i va demostrar com aborda les Suites per a violoncel de Bach seguint el mestratge de Pau Casals, que les va recuperar fent-hi present que són una dansa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.