Quedar-se a casa
A l’estiu –quan sembla que hi ha més calma– m’agrada escoltar la ràdio de fons mentre faig alguna cosa de profit. Avui –no recordo a quina emissora– algú deia que el mes d’agost cada cop és el menys idoni per gaudir de les vacances. No es tracta de cap novetat, fa temps que aquests dies de l’any es caracteritzen per la massificació perquè la majoria dels mortals no tenim altra opció, bé pel tipus de feina, bé per decisions empresarials que concentren en aquesta època el descans del personal, o per altres condicionants familiars com les vacances escolars.
Sigui com sigui, fer vacances a l’agost comporta fer cues, pagar-ho tot més car, estressar-se per trobar un tros de sorra on deixar la tovallola, no dormir fins que el darrer torrat de la nit ha fet la mort del lloro, matinar de valent per anar a la platja o discutir-se amb qui hi deixa el para-sol per tenir-hi la parcel·la. L’encant que tenia l’estiu s’ha anat perdent per la concentració de les vacances, per la invasió de turistes de tota mena, i per altres fets menys agradables, segons es pot llegir a la premsa comarcal aquests dies: els delinqüents nàutics que desborden les autoritats i les mesures de protecció del litoral; la perillosa concentració de runners i senderistes pels camins de ronda; l’existència de grups violents de joves que rebenten les festes majors dels nostres pobles de matinada i de manera organitzada; els rècords històrics de temperatures; l’increment dels morts a les platges, dels robatoris violents a domicilis i de la temperatura de l’aigua a l’estany de Banyoles; l’amenaça de propers aiguats; els col·lapses de l’AP-7; els perills per a la salut d’exposar-se massa al sol, de fer esport amb la calor, de beure i menjar més del compte i malament, de gastar més del que es té i de divorciar-se en arribar el setembre, això si has sobreviscut a les picades de mosquit, a les meduses, a les paneroles i als que fan seu l’espai maritimoterrestre amb la música a tot drap.
Vist el panorama, m’estic apuntant a la moda de quedar-me a casa al mes d’agost, esperant fer les vacances fora en una altra ocasió o fins que pugui migrar a un altre planeta.