Sons d’estiu
Els meus estius fan, en bona part, soroll de mar de la Costa Brava. D’onades braves que xoquen amb roques per convertir-se en escuma blanca i salada, i cada cop menys freda. Els meus estius fan soroll de nens a la platja, de francesos que es barallen per tenir el millor lloc on plantar la paradeta per banyar-se, de clàxons esverats de conductors que busquen un aparcament que no trobaran, de pagesos que venen tomates de Vilamacolum i pomes de Sant Pere Pescador, de motors en marxa de camions dels repartidors que no callen mai, d’aires condicionats, de telèfons que sonen igual que el meu i que ningú no despenja, de fils musicals a tot drap dels bars que tenen lones per parets, cap gust musical i que anuncien paelles congelades per a guiris.
Els meus estius sonen a veus substitutes del prime-time radiofònic mentre et prens un cafè acabat de fer, sense pressa, mirant el mar. Els meus estius sonen a música de revetlla de festa major, de Sons del Món, de Portaferrada, de Cap Roig i de Peralada. Els meus estius sonen a riures, a xerrades, a llargues sobretaules i a partides de Rumikub.
Els meus estius que fan soroll de mar tenen menys sorra a la platja que mai. Sembla que l’Ajuntament mirarà d’arreglar-ho. Sembla que la culpa de la regressió de l’arena és dels temporals de l’hivern i que s’hauria de refer afegint la sorra que mouen els corrents marins que no fan soroll. Sembla, sembla, sembla. Els vilatans dels meus estius de mar, aquells i aquelles que s’instal·len amb les cadires a la platja a les 9 del matí, per arreglar el món, i que marxen a les 12 del migdia a fer el dinar, els sembla que aquest hivern encara serà pitjor. De la seva experiència de tota una vida fent el mateix cada estiu en treuen una conclusió: l’Ajuntament no ho repararà i em diuen que l’estiu que ve la platja del meu mar encara serà més estreta.
Hi haurà menys rialles de nenes fent castells i xisclets i menys francesos muntant la paradeta per guardar-se lloc a primera línia, mentre es criden entre ells. El so del mar de la Costa Brava s’endurà tots els altres sons.
