Opinió

Sons d’estiu

El so del mar de la Costa Brava s’endurà tots els altres sons

Els meus estius fan, en bona part, soroll de mar de la Costa Brava. D’ona­des bra­ves que xoquen amb roques per con­ver­tir-se en escuma blanca i salada, i cada cop menys freda. Els meus estius fan soroll de nens a la platja, de fran­ce­sos que es bara­llen per tenir el millor lloc on plan­tar la para­deta per banyar-se, de clàxons esve­rats de con­duc­tors que bus­quen un apar­ca­ment que no tro­ba­ran, de page­sos que venen toma­tes de Vila­ma­co­lum i pomes de Sant Pere Pes­ca­dor, de motors en marxa de cami­ons dels repar­ti­dors que no callen mai, d’aires con­di­ci­o­nats, de telèfons que sonen igual que el meu i que ningú no des­penja, de fils musi­cals a tot drap dels bars que tenen lones per parets, cap gust musi­cal i que anun­cien pae­lles con­ge­la­des per a gui­ris.

Els meus estius sonen a veus subs­ti­tu­tes del prime-time radiofònic men­tre et prens un cafè aca­bat de fer, sense pressa, mirant el mar. Els meus estius sonen a música de revet­lla de festa major, de Sons del Món, de Por­ta­fer­rada, de Cap Roig i de Pera­lada. Els meus estius sonen a riu­res, a xer­ra­des, a llar­gues sobre­tau­les i a par­ti­des de Rumikub.

Els meus estius que fan soroll de mar tenen menys sorra a la platja que mai. Sem­bla que l’Ajun­ta­ment mirarà d’arre­glar-ho. Sem­bla que la culpa de la regressió de l’arena és dels tem­po­rals de l’hivern i que s’hau­ria de refer afe­gint la sorra que mouen els cor­rents marins que no fan soroll. Sem­bla, sem­bla, sem­bla. Els vila­tans dels meus estius de mar, aquells i aque­lles que s’ins­tal·len amb les cadi­res a la platja a les 9 del matí, per arre­glar el món, i que mar­xen a les 12 del mig­dia a fer el dinar, els sem­bla que aquest hivern encara serà pit­jor. De la seva experiència de tota una vida fent el mateix cada estiu en tre­uen una con­clusió: l’Ajun­ta­ment no ho repa­rarà i em diuen que l’estiu que ve la platja del meu mar encara serà més estreta.

Hi haurà menys ria­lles de nenes fent cas­tells i xis­clets i menys fran­ce­sos mun­tant la para­deta per guar­dar-se lloc a pri­mera línia, men­tre es cri­den entre ells. El so del mar de la Costa Brava s’endurà tots els altres sons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia