Opinió

Ombres d’estiu

‘Ferragosto’

Avui, com saben, és 15 d’agost, que em sembla que on vivim encara se’n diu força “el dia de la Mare de Déu d’Agost”. Curiosament, en un país de tanta tradició catòlica com Itàlia s’anomena Ferragosto, vinculant-lo a una festa laica, que va ser instituïda per l’emperador August per celebrar la fi de temporada de les feines agrícoles: és costum que la gent vagi a la muntanya o la platja. He tornat a veure Il sorpasso just abans del Ferragosto, en què transcorre aquesta pel·lícula dirigida per Dino Risi el 1962 que comença amb Bruno Cortona, un vividor interpretat pel gran Vittorio Gassman, veient casualment Roberto Mariani, un estudiant de dret tímid i reclòs encarnat per Jean-Louis Trintignant, al balcó d’un edifici a Roma: li demana si pot fer una trucada i puja a casa seva convidat inconscientment per Roberto, a qui mena a una aventura inesperada.

Amb un cotxe esportiu (un Lancia Aurelia) amb una botzina tan cridanera com el mateix Bruno, un descarat que pot resultar tan insuportable com simpàtic, volten primer per una Roma pràcticament deserta, se’n van cap als afores, busquen un restaurant fins a trobar-ne un on mengen una sopa de peix, visiten uns parents de Roberto que viuen al camp, arriben a la nit, passant per una carretera on se celebra un ball popular filmat a la manera en què un document s’infiltra en una ficció, a Castiglioncello, una població costanera de Livorno on les estrelles del cinema italià de l’època (com ara Sordi i Mastroianni) estiuejaven i que ja es mostra com un lloc per a la diversió d’una burgesia que, de fet, intenta dissimular l’avorriment. L’aventura continua i és així que, havent tardant tant a fer-s’hi present, Il sorpasso es mereix una altra ombra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.