Ombres d’estiu
‘Il sorpasso’
Hi ha altres pel·lícules que també transcorren al Ferragosto, però no n’hi ha cap, em sembla, tan significativa com Il sorpasso, que la distribució espanyola va rebatejar com La escapada. Atenent al títol original, en català podem anomenar-la L’avançament: El desvergonyit Bruno Cortona (Vittorio Gassman) gaudeix, com ho intenta a cada moment, avançant cotxes conduint l’esportiu Lancia Aurelia B24S (el seu propietari era el productor Mario Cecchi Gori) fins a un desenllaç fatal que no revelaré per si algú que em llegeixi no ha vist aquesta comèdia enverinada de Dino Risi feta present ahir a propòsit del 15 d’agost: Ferragosto. El cas és que Cortona, en aquest dia de gran festa laica a tot Itàlia, va d’un lloc a un altre amb un jove que acaba de conèixer casualment: un estudiant de dret (Roberto Mariani/Jean-Louis Trintignant) que representa una altra masculinitat i una altra manera, assenyada i endreçada, de ser en la vida. O en la societat?
Ahir vaig deixar la parella protagonista a Castiglioncello. Després, de manera inesperada, Bruno du Roberto a casa de la seva esposa (fa anys que s’han separat, però ell ha evitat l’anul·lació del matrimoni) i de la seva filla, que festeja sense enamorament amb un home més gran que li aporta una seguretat aliena al pare. Aquesta comèdia exposa, com qui no vol, diverses opcions de vida mentre, sobretot cap al final, la gent va a la platja (és una pel·lícula d’estiu) i fa el possible per divertir-se com si, tal com ara, fos una obligació. Al principi, s’hi fa broma sobre Antonioni en boca de Bruno (“em vaig adormir veien L’eclipsi”) i així sobre la incomunicació i l’alienació. Però, en un altre registre, crec que s’acosta a Antonioni i a La dolce vita, de Fellini.