Absentisme creixent

A Catalunya, l’absència dels treballadors del seu lloc de treball per motiu de malaltia, incapacitat temporal o accident (IT) ve mostrant de fa anys una tendència a créixer. Queden lluny els registres mitjans anuals de 3,8 hores treballador/mes del 2012 i 2013, o de 4-5 hores treballador/mes del 2009, 2010, 2011, 2014, 2015, 2016 i 2017. El 2018 i 2019 es va saltar la barrera de les 5 hores. El 2019 i 2020, amb la pandèmia, es va situar en les 7 hores. Després, el 2022 es va situar en 7,6 hores, i el 2023 en 7,2. El darrer valor publicat (primer trimestre d’enguany) es xifra en 7,7 hores al mes (de les 132 efectives que té contractades). El fenomen no és exclusiu de Catalunya. A tot Espanya és alt, i el lideratge el té el País Basc amb un absentisme un 30% superior al català.

Empresariat i càrrecs directius acostumen a estendre una ombra de dubte sobre si tota la IT és real o si n’hi ha una part que és ficció o quasi ficció. Els metges tampoc ajuden a aclarir la qüestió. En qualsevol cas, el fet és que la IT és alta i que creix. I a més, observant les dades dels darrers 15 anys, hom troba una probable relació entre la IT i dues variables àmpliament indicatives de situació econòmica de cada moment: l’evolució del PIB i el nivell d’atur. Vet aquí el que passa.

La IT varia en el mateix sentit que varia el PIB: en fases de crisi, la IT cau pràcticament en paral·lel al PIB; en fases de creixement econòmic, la IT creix de manera semblant, o sigui l’economia puja i l’absentisme puja. Amb la taxa d’atur passa exactament a la inversa, de manera que es dibuixa una mena de tisora pràcticament perfecta: puja la taxa d’atur, baixa la IT, i baixa l’atur i creix la IT.

Tenint present que les hores de treball contractat han variat poc, i suposant que el nivell de salut i de contingències laborals sigui constant, s’esperaria una IT estable o descendent independentment de l’evolució de l’economia (PIB i atur, en aquest cas). I en canvi no ho és. Per què?