Recordant les nits de Platja d’Aro

El periodista d’aquest diari Xavi Castillón va ser el primer guanyador del premi de recerca local Jordi Comas, el 2012, que convoca l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. Ja se n’han celebrat dotze edicions i s’han premiat treballs sobre la realitat històrica o actual del municipi, l’esport, l’arquitectura, la vida rural, el comerç, el carnaval i fins i tot l’estada de la ràdio Mi Amigo al municipi baix-empordanès, que és sinònim de turisme per a una bona part dels catalans i també per a gent procedent de molts països europeus. Xavi Castillón va ser premiat pel seu treball Nit d’Aro. Seixanta anys de discoteques i sales de festa a Platja d’Aro, en què, amb rigorositat d’historiador i amb l’estil planer i atractiu que el caracteritza, va passar revista als locals que han estat fonamentals per convertir Platja d’Aro en un referent per al jovent i a les claus per a l’evolució econòmica i social del municipi. Torno a parlar d’aquest llibre de fa dotze anys perquè n’ha sortit una tercera edició ampliada, atesa la bona acollida que van tenir les dues anteriors, esgotades, i també perquè, en tornar-lo a llegir, he revisitat una part de la meva joventut lligada a noms mítics com Maddox, Pachá, Carroll’s i Paladium.

Nit d’Aro fa recerca dels locals més mítics de la població, aquells que segons l’autor “no són només discoteques, són part de la vida de moltes persones”. Evidentment, no hi són tots, però sí que hi són els que hi han de ser. Repassant la història de locals com Tiffany’s i Flamingo i els seus espectacles de cabaret, el que fa Xavi Castillón és repassar la vida de les persones que els van crear o que hi van treballar, de Stanley Bouana a Josep Maria Dexens, el discjòquei que després de fer de tècnic de so de Los Sírex va treballar a la històrica Bocaccio d’Oriol Regàs i després va arribar a Platja d’Aro per fer l’estiu a Maddox abans de convertir-se en una icona de Tiffany’s i crear un ambient propi a Pachá i el concepte de discoteca a l’aire lliure, fins a ser considerat el degà dels discjòqueis de Platja d’Aro.

És del tot coherent que el premi de recerca local porti el nom de Jordi Comas, una de les persones que més van fer per posar Platja d’Aro al mapa. Nit d’Aro també hi ajuda, perquè parla de sales de festa i discoteques i de persones, però és també un pou d’anècdotes, des del Cielito Lindo, el primer nom del local que després va ser Atelier, Jamaica i, finalment, Maddox, fins al Salón Fiesta, el local inaugurat el 1957 on va actuar quan començava Manolo Escobar i on va conèixer la que va ser la seva dona, l’alemanya Anita Marx. És, doncs, un llibre amè, perquè també parla de l’intent d’atemptat a Tiffany’s del 1969, pel qual Francesc Tubau, amb 19 anys, va ser condemnat a divuit anys, si bé només en va complir set; dels concursos de miss i del primer míster Espanya. I també de les actuacions que hi han fet primeres figures de la cançó i del ball, d’Antonio Gades a Serrat, de Camilo Sesto a Charles Aznavour, de Moustaki a Johnny Hallyday i de Julio Iglesias a Tom Jones. I tot de festes i la presència habitual, ara difícil d’explicar, de Josep Pla a Maddox, que cobrien periodistes com Josep Maria Bartomeu, que hi treballava, i el mític Pablito.