Lletra petita
Vida més enllà dels gens
El traspàs de la veïna d’Olot Maria Branyas als 117 anys, després d’haver ostentat el títol de ser la dona més vella del món durant un any i set mesos, ens va commoure. A través d’aquest rècord Guinness i de les informacions que periodistes d’aquest diari, com Jordi Casas, havien fet d’ella i de l’esdeveniment que l’havia acompanyat des del 17 de gener del 2023, ens l’havíem fet una mica nostra. La superàvia catalana és el seu nom de perfil a la xarxa X (antic Twitter). Una persona entranyable. En vam conèixer la història, les guerres a les quals va sobreviure i la pandèmia que va superar. I vam dipositar en ella l’esperança d’una vida eterna, però no al cel sinó a la terra. Tots sabíem que un dia o altre moriria, però a tots ens va agafar per sorpresa la seva mort. En ple mes d’agost? Sí, el 19 d’agost del 2024. La seva història com la dona més vella del planeta ha donat per a molt. Un dels capítols que em van cridar més l’atenció va ser l’aproximació científica que en va fer un dels millors investigadors en genètica, el doctor Manel Esteller. Es va desplaçar fins a la residència per a la gent gran d’Olot on vivia, li va prendre mostres biològiques de saliva, sang i orina per fer un estudi del seu ADN. Tots els recursos necessaris i les tècniques més innovadores per aprofundir en les claus d’aquest procés inexorable. I de forma paral·lela a aquesta recerca, de la qual desconeixem els resultats, ella va anar donant pistes d’on residia aquesta resiliència. Fent un repàs als missatges a X, que gestiona el seu gendre, es revelen alguns dels “secrets”. Parlant, per exemple, dels residents que reben poques visites, deia: “Els llaços familiars forts, rics i cuidats actuen com un matalàs que esmorteeix la solitud. Jo soc una afortunada.” I el dia de la Mare de Déu d’Agost va fer una reflexió sobre les dates destacades del calendari. “A vegades sento que vaig néixer en l’època equivocada, perquè tinc principis que ja s’han perdut i estimo valors que estan en liquidació.” Així, la longevitat va més enllà dels gens? Ja hi poden pujar de peus.
