Titulars

Un bon titular, si és breu, dues vegades bo. I si és bo no és mai innocent. En la seva brevetat ha de ser capaç d’encapsular l’essència de la notícia i dir més del que sembla dir. Sovint, la redacció de la frase revela la línia editorial de la publicació. El diari que el lector té a les mans ha generat una notable quantitat de titulars memorables que fan venir ganes de saber l’autoria dels redactors que els han confegit, però, ai las!, els titulars són anònims. En ocasió de les darreres eleccions al Parlament, aquest diari, per donar notícia de la victòria dels de Salvador Illa, va titular: “Eixamplen la base.” Una frase lacònica, irònica, carregada d’informació, interpretació i posició editorial. El verb impersonal es refereix a ells, que vol dir que no són els nostres; posa en evidència la coneguda estratègia d’ERC davant els seus mals resultats amb un toc de befa o potser n’hem de dir de mala llet, i, per descomptat, informa bé del fet objectiu, és a dir, dels avenços electorals del partit socialista. No se li pot demanar més teca, a tres paraules. Haig de suposar que el redactor del titular dona per fet que la majoria dels lectors d’El Punt Avui van connectar amb aquesta interpretació i en van treure les implicacions desitjades. El titular busca la identificació amb els valors dels seus lectors perquè, si, per contra, els irrita o els ofèn, aviat es buscaran un altre diari. S’ha de filar prim, doncs, en l’encapçalament de la notícia perquè és on es juga la percepció de la línia editorial de la publicació... Ara, si la notícia afecta una glòria nacional, ja ningú es controla el biaix. Quan surt l’ADN patriòtic, els titulars tenen barra lliure. Ho dic perquè la setmana passada Le Parisien va titular: “La planète pleure Alain Delon.” Amb el respecte degut a l’atractiu personal i als mèrits interpretatius del malaguanyat actor, d’això en català se’n diu fer-ne un gra massa... però a França la grandeur imposa les seves regles.