Un geni (català) més

Aquest any, l’American Folk Art Museum de Nova York li ha dedicat tota una exposició i The New York Review Of Books, tot un article llarg. Va néixer a Reus el 1912 i quan era estudiant va participar en un assalt contra la seu d’un partit feixista, en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera. El 1936 va ser el psiquiatre en cap de l’exèrcit republicà. Al cap de tres anys, va fugir de les tropes de Franco a peu i al camp de refugiats occità de Sètfonts va muntar una unitat psiquiàtrica per ajudar els interns traumatitzats. El 1940 es va apuntar a la plantilla de l’hospital psiquiàtric de Sench Aubanh/Saint Alban, que va ajudar a convertir, durant la guerra, en un refugi per a membres de la Resistència i diversos artistes i escriptors, com ara Jean Dubuffet, Tristan Tzara, Paul Éluard i Antonin Artaud. A Saint Alban, els pacients i els metges es vestien iguals i feien excursions junts; els pacients podien entrar i sortir com volien; i tant pacients com metges tenien contacte constant amb els pagesos de la comarca. Perquè segons la teoria (que ell va inventar) de la psicoteràpia institucional, les malalties mentals no són només fenòmens psíquics sinó també el resultat de les condicions culturals, socials i polítiques del moment, i per tant, durant el tractament psiquiàtric s’ha de crear art, parlar de política i participar activament en l’àmbit social: un concepte que va revolucionar el món de la psiquiatria a partir dels anys quaranta. El creador de tot plegat es deia Francesc Tosquelles, que va morir a Granges d’Òlt/Granges-sur-Lot el 1992. Parlant com a algú que va poder superar un trastorn mental gràcies a unes sessions intensives de teràpia en grup –basades en bona part en les seves idees– no puc estar sinó d’acord amb la gent (de la qual n’hi ha molta) que considera que era, ben mirat, un geni. Potser no tan conegut com Dalí, Miró, Casals (etc.), però un geni, tanmateix.