Protegir i protegir-nos del turisme

La cadena humana que va envol­tar el nucli antic de Ciu­ta­de­lla aquest pas­sat dimarts ha estat la dar­rera de les mani­fes­ta­ci­ons con­tra la satu­ració turística que fins ara han anat escla­tant arreu de l’Estat espa­nyol. Mallorca, Menorca, Eivissa, For­men­tera, Ala­cant, Màlaga, Bar­ce­lona, Llo­ret, Girona, les Canàries i Galícia han vis­cut epi­so­dis simi­lars com a mos­tra d’un males­tar que va en aug­ment i que ha estat injus­ta­ment i bar­ro­e­ra­ment qua­li­fi­cat de “turis­mefòbia” quan el que reclama és un canvi de model i no l’ani­qui­lació d’una acti­vi­tat que repre­senta direc­ta­ment el 12,8% del PIB i una mica més de forma indi­recta. Una gallina que pon els ous d’or per a qui els pot collir però que cada vegada deixa més merda allí on fa niu, sobre­tot per als que només en recu­llen les clo­ves. Els efec­tes nega­tius que el sec­tor turístic pro­voca sobre el medi ambi­ent, l’urba­nisme i l’habi­tatge, ja fa anys que recla­men una inter­venció res­tric­tiva. Però la gus­pira que ha encès la foguera ha estat la per­cepció de les comu­ni­tats autòcto­nes d’haver per­dut iden­ti­tat i poder de decisió sobre el seu propi espai vital. I és en aquest punt on convé intro­duir una reflexió sobre el cas de les coves d’Alta­mira, on només poden entrar cinc per­so­nes a la set­mana perquè la con­ta­mi­nació que com­por­ten és el màxim que poden tole­rar les seves deli­ca­des pin­tu­res rupes­tres de més de 35.000 anys d’anti­gui­tat. Aquesta limi­tació inco­moda con­si­de­ra­ble­ment els que les volen visi­tar, però la majo­ria entén per­fec­ta­ment que aquesta res­tricció té un fona­ment científic i que la pre­ser­vació del patri­moni bé s’ho val. Doncs hau­rem de fer l’esforç d’apli­car el mateix rao­na­ment a tots els indrets que són objecte d’atracció turística, siguin edi­fi­cis monu­men­tals, ciu­tats, gor­gues, bos­cos, plat­ges, cims o qual­se­vol altre lloc en el qual es con­cen­tren un nom­bre desor­bi­tat de per­so­nes. No són, tots ells, entorns que també neces­si­ten un grau de pro­tecció? No el neces­si­ten també les comu­ni­tats que els habi­ten?