Aquell Lloret. Aquest Lloret

“A Lloret ha existit una preocupació de confort, natural en persones que van viatjar molt pel món, Hi ha bones cases, la població és neta, endreçada, pulcra. Es respira en els seus carrers un ambient ordenat i burgès.” Del comentari de Josep Pla escrit cap als anys setanta en resta la quinta essència perquè, en efecte, els lloretencs de tota la vida s’ajusten bé a aquesta descripció. Hi reconeixem, però, els carrers i cases d’avui? Les edificacions indianes han quedat ofegades per un eixam d’hotels de construcció impersonal i la turba de bàrbars que s’hi hostatja de nit converteix cada indret urbà en un avern de soroll i actes vandàlics. D’aquí que els lloretencs autòctons hagin dit prou i comencin a fer-se sentir. Fa dues setmanes es van manifestar a la plaça exigint més confort, més ordre, més respecte i, sobretot, més seguretat i policia per als escàndols, furts, agressions i amenaces. Reclamacions incompletes, ai las, perquè el cas és que plana sobre la població un callar impossible de descloure. A Lloret ningú no piula sobre un tema del qual el columnista no aconsegueix copsar la real dimensió i que es resumeix en el refús d’una manifestant a abordar-lo: “Sí, és clar, perquè em vinguin amb una kalàixnikov! Les pistoles silenciadores per marcar zona de droga ho deixem per a la policia.” Doncs quin panorama! El columnista, sense més informació, s’haurà de quedar clavat aquí: en la ucronia impossible. Vejam: si ara aquest miler de lloretencs, en comptes de fer-ho cívicament a la plaça, es manifestessin cada matí en un vestíbul d’hotel, amb intimidacions al personal, assetjaments, algun sofà bolcat i vòmits per les catifes, quant de temps trigarien els Mossos a actuar? Tenint en compte el poder del gremi (amb el pare d’un expresident d’esquerres com a gran hoteler) i l’apel·lació a la propietat privada, segur que ben poc. Doncs ara que ja no tenen l’excusa de perseguir un perillosíssim expresident (de pare menestral pastisser), per què no actuen amb contundència per erradicar la criminalitat que té espantada una població “de gent encantadora, d’una distinció innata –torno a citar mestre Pla– i amb aire de petita ciutat”? Una gent que està farta de la indolència dels cossos policials i d’una administració colonial que sembla que se’n rigui, dels administrats. Que són els que la paguen!