Prada, un crit per la llengua

Tan­cat, per ara, el procés sobi­ra­nista polític –falta el judi­cial– i amb els grans actors de l’inde­pen­den­tisme en el punt més baix de la seva relació en molts anys, Junts i ERC pur­ga­ran pecats ple­gats a l’opo­sició men­tre el país, i espe­ci­al­ment els seus votants, haurà d’afron­tar un canvi de pri­o­ri­tats. Ara cal pre­ser­var els trets dife­ren­ci­als que ens dis­tin­gei­xen com a cata­lans i ens donen la consciència de con­for­mar un poble dife­ren­ciat, començant per la cul­tura i, és clar, la llen­gua, el nervi de la nació. L’una no s’entén sense l’altra, i és el que toca sal­var.

El govern repu­blicà ja va fer un gir per situar el català en el cen­tre, fet que sem­bla que es con­so­li­darà ara amb la cre­ació del Depar­ta­ment de Política Lingüística, coman­dat per un dels més grans experts del país, Fran­cesc-Xavier Vila. La nor­ma­lit­zació de la llen­gua, però, ni de bon tros arri­barà només amb les acci­ons que pugui impul­sar l’exe­cu­tiu. Inde­pen­den­tis­tes, sobi­ra­nis­tes, cata­la­nis­tes i de fet tot­hom que parla o s’estima mínima­ment el català s’ha de moure en un moment d’emergència lingüística pre­o­cu­pant, sobre­tot a les ciu­tats, on recula a mar­xes forçades. Cal més que mai que arreu dels Països Cata­lans es faci front comú per la llen­gua, perquè la unió fa més força, però també cal que cadascú es men­ta­litzi que pot jugar un paper cab­dal. Just d’això ha anat la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu closa ahir que, en un any de tran­sició en el ves­sant polític pel tan recent canvi de govern, s’ha cen­trat a dema­nar-nos que fem tot el que tenim a la mà per fer ser­vir i fer necessària la llen­gua. El crit d’alerta arriba des de Prada. Un cop més, la UCE marca tendència.