Lletra petita
Agost
Els que ja fa un temps que ens dediquem al periodisme recordem el desert informatiu en què solia convertir-se cada any el mes d’agost. Amb tot el personal de vacances, empreses, parlaments i escoles tancats, el món s’aturava en el pic de la canícula i obligava els treballadors de guàrdia a buscar temes sota les pedres amb què omplir les pàgines mudes. Tot això, però, ja ha passat a la història, sobretot des de la irrupció d’internet i les xarxes socials, que ens fan viure en un estat de vigília permanent que no entén d’horaris ni descansos sagrats.
Mireu, si no, aquest agost que es consumeix: hem tingut dues setmanes d’entreteniment olímpic, hem vist consumada la ruptura de la unitat d’acció de l’1-O al Parlament de Catalunya i trepitjada la llei d’amnistia al Suprem espanyol. Hem continuat sumant morts a Gaza enmig del temor que una nova escalada de tensió entre Israel i l’Iran acabés incendiant tot l’Orient Mitjà. Ens hem quedat astorats del canvi d’estratègia en la guerra a Ucraïna, amb l’exèrcit ucraïnès travessant la frontera oriental i endinsant-se en territori de la Federació Russa. Hem estat testimonis d’atacs racistes a Anglaterra encoratjats per rumors falsos impregnats d’odi i de la crisi política a França, amb el Parlament bloquejat i un nou primer ministre per nomenar. Hem sentit el clam de l’oposició veneçolana denunciant frau en l’última victòria presidencial de Maduro i hem viscut una situació inèdita als EUA amb la dramàtica decisió de Joe Biden de renunciar a la cursa presidencial. Tot això ha passat en només tres setmanes de fúria estival. Una actualitat carregada d’incògnites que les pròximes setmanes i mesos hauran de desvelar. Com la dels resultats de les eleccions nord-americanes del 5 de novembre, en què haurem de veure si Kamala Harris fa història i es converteix en la primera dona presidenta dels EUA. Però no ens precipitem. Tot arribarà, tot se sabrà, l’actualitat informativa no descansa. I l’agost encara no s’ha acabat.