La bandera del despatx

Fa quatre dies vaig fer un tuit: “Primeres decisions del president Illa: 1. No assistir als homenatges dels atemptats del 17 d’agost perquè és a Canàries amb Pedro Sánchez. 2. Posar la bandera espanyola al despatx del president de la Generalitat.” La piulada està il·lustrada amb la foto que va fer visible el fet, la reunió del president amb l’alcalde de Barcelona. Com que considero que el que ha fet ERC investint Illa és una gran irresponsabilitat, l’acabava amb un “enhorabona, Esquerra”. El text ha generat un cert grau de reaccions tant positives com negatives. Les negatives anaven en dues direccions diferents. Totes dues perilloses. Unes per sectarisme independentista i les altres per l’argument espanyolista que proposen. Abans d’entrar a valorar aquestes reaccions vull subratllar que el que critico és posar la bandera espanyola a l’interior del despatx del president, perquè és un fet que no s’havia produït des de la recuperació de la Generalitat de Catalunya. O gairebé des de la recuperació, ja que no estic segur de què hi havia l’any 1980 en aquell despatx, tenint en compte que el 1981 hi va haver un cop d’estat. Però crec que no hi ha dubtes de la voluntat que ha marcat els darrers quaranta anys. No parlo de la façana del Palau, regit per la llei 39/1981; o de la sala de plens del Parlament, que potser en parlarem un altre dia. Parlo d’allò que es fa perquè un vol en la intimitat del seu despatx: posar-hi la bandera d’Espanya. Les reaccions sectàries han consistit a intentar trobar imatges que poguessin comprometre altres dirigents independentistes en el mateix sentit enlloc de subratllar els adjectius “crític” o “vigilant” que acompanyen el suport d’Esquerra a Illa. Les reaccions espanyolistes també han estat de dos tipus: insults, cap valoració política a fer; i el discurs que és la bandera de tots els catalans. Compte que aquí hi ha el perill que cal combatre que ERC no va mesurar bé quan va investir Illa i que es veurà en els pròxims nomenaments.