Opinió

Marea alta

Més a prop

Ara fa tot just un mes, en plena voràgine vaca­ci­o­nal, alguns mit­jans de comu­ni­cació aler­ta­ven de la imminència de situ­a­ci­ons catastròfiques a les cos­tes del Medi­ter­rani pro­vo­ca­des per un pos­si­ble tsu­nami. L’alerta és recur­rent, i si bé fa anys els científics asse­gu­ra­ven que al Medi­ter­rani no es dona­ven les con­di­ci­ons per viure tsu­na­mis com els de les cos­tes oceàniques, ara no ho des­car­ten. El canvi climàtic i l’escal­fa­ment glo­bal són algu­nes de les cau­ses que indi­quen, però l’acti­vi­tat tectònica que pro­du­eix el des­plaçament con­tinu del con­ti­nent africà cap al nord és clau. Com si fos una metàfora de la rea­li­tat social, Àfrica s’apropa a la península Ibèrica uns qua­tre mil·límetres a l’any, i això podria pro­vo­car l’acció impre­vi­si­ble de la falla d’Aver­roes, a la costa d’Alme­ria. Això pro­dui­ria ona­des que afec­ta­rien la costa entre València i Tarifa, les Bale­ars i les Pitiüses, de la mateixa manera que les ona­des migratòries arri­ben per tot arreu i de forma pre­vi­si­ble.

Diuen que l’acti­vi­tat tectònica és cíclica i no es pot fer res per atu­rar-la. Tan­ma­teix, la immi­gració és pre­vi­si­ble i cíclica. I, també, lògica. Els immi­grants arri­ben sí o sí perquè nosal­tres també mar­xaríem si estiguéssim en la seva situ­ació. Només hem d’aco­llir-los, inte­grar-los i gene­rar opor­tu­ni­tats. S’entén, la metàfora?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.