Salat

En l’època dels romans el sou es pagava amb sal. La sal era un producte apreciat i valorat socialment perquè, a més de condimentar els plats, era imprescindible per conservar els aliments, per desinfectar les ferides, evitar la deshidratació o aturar les hemorràgies. El sou es pagava amb paquets de sal que, a més, servien com a moneda de canvi i que van ser l’origen de l’actual salari. Amb el temps, la sal ha esdevingut un producte quotidià i, precisament, aquesta condició l’ha convertit en invisible, tot i que igualment apreciat, sobretot, en el sector gastronòmic.

D’uns anys ençà, les salines de les Balears han encetat línies de sal gurmet, flor de sal o sal amb espècies incorporades. Les salineres o salobrars de Mallorca o Eivissa competeixen amb productes de la costa francesa molt apreciats per xefs de tot el món. A Catalunya, la sequera dels últims tres anys ha estat un càstig per al sector primari, però, alhora, ha permès incrementar notablement la producció de sal de l’Ebre, que l’any passat va tancar amb una producció rècord i enguany ha fet una gran temporada, ja que la calor i la falta de pluja afavoreix la cristal·lització de la sal. Bones notícies enmig d’un context en què les terres de l’Ebre sembla que han fet salat.