No som boges

La relació entre les escrip­to­res i la neu­rosi és un tema fas­ci­nant que ha estat explo­rat des del punt de vista de la lite­ra­tura, de l’art i de la psi­coanàlisi. Mol­tes plo­mes feme­ni­nes han abor­dat temes com l’ansi­e­tat, la depressió i la para­noia a les seves obres, i algu­nes fins i tot s’han enfron­tat per escrit a les pròpies bata­lles amb els pro­ble­mes de salut men­tal. Figu­res com Anaïs Nin, Vir­gi­nia Woolf o Syl­via Plath, per dir-ne tres de pre­fe­ri­des, han expres­sat les seves llui­tes inter­nes a través de l’escrip­tura d’uns tex­tos on s’obren en canal, sense fil­tres ni flo­ri­tu­res. La neu­rosi es pot inter­pre­tar com una font de cre­a­ti­vi­tat per a algu­nes escrip­to­res, les quals, amb l’experiència per­so­nal trans­mesa, han enri­quit la seva nar­ra­tiva i han pro­por­ci­o­nat una visió més fonda de la con­dició humana. La neu­rosi feme­nina ha estat motiu d’explo­ració de la com­ple­xi­tat de la vida inte­rior, i també s’ha rela­ci­o­nat amb els con­flic­tes psi­cològics, les expec­ta­ti­ves soci­als (el rol a casa, la pressió per com­plir les nor­mes de bellesa, la lluita per l’auto­no­mia) i la recerca d’iden­ti­tat en un entorn sem­pre opres­siu. La crítica al patri­ar­cat salta a la vista, igual que la defensa d’un femi­nisme radi­cal que ha por­tat mol­tes dones artis­tes a haver de demos­trar el doble que els seus col·legues mas­cles. Les tècni­ques nar­ra­ti­ves més freqüents per escor­co­llar la neu­rosi feme­nina en la lite­ra­tura són el flux de consciència i les estruc­tu­res expe­ri­men­tals per cap­tu­rar l’experiència tumul­tu­osa que els corre per les venes, reflec­tint així la con­fusió i el caos que sovint acom­pa­nyen la neu­rosi i, en el fons, la vida.