Opinió

opinió

El veritable perill és continuar com fins ara

El 19 d’agost, Òscar Palau publicava en aquest diari una crònica sobre el model lingüístic escolar als Països Catalans, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada. La peça citava Mònica Barrieras, una de les ponents, que alertava dels perills d’una doble xarxa lingüística a les escoles, i s’hi deia que d’entre les veus defensores “d’una doble línia a l’escola catalana” (sic) hi érem la gent d’Alhora. Però el model esmentat no és el nostre i és fonamental aclarir-ho i debatre-ho obertament.

Segons la crònica, Barrieras afirmava que la doble xarxa suposaria “tancar-nos en un gueto, renunciant a part de la població”, i donava per fet que aquest model deixava part de la població sense aprendre català. No és així. Proposem crear una xarxa nova d’escoles 100% en català: dins de les aules, als passadissos, al pati, al menjador, a les extraescolars. (I no una “línia” dins de l’escola, com passa al País Valencià, i que acaba castellanitzant tothom.) Una xarxa d’immersió real. I l’altra xarxa? L’actual. No proposem una xarxa només en castellà. Si algú la vol que la suï als jutjats. I cal dir que allà on s’ha ofert, com al País Basc i les Illes Balears, ha fracassat: la gent vol pertànyer. Però cal que l’oferta immersiva sigui de gran qualitat.

Encarem la realitat: només un 15% d’escoles i un 17% d’instituts practiquen alguna cosa semblant a la immersió. En l’aclaparadora resta, l’escola és bilingüe o majoritàriament castellana. Continuar amb aquest model és un suïcidi. Volem crear dues xarxes, sí: una, d’escoles immersives, començant on el català és minoritari, però sobretot que garanteixi el dret a una educació en la llengua pròpia del país, ara només accessible per als que poden pagar-se-la. Acabem amb aquesta segregació: amb una nova xarxa en català, podríem passar d’aquest 15 al 50% pràcticament de forma immediata. A l’altra xarxa, l’actual, hi afegiríem avaluacions externes del nivell lingüístic i mesures i inversions per introduir-hi elements immersius en català, atenent a les dificultats demogràfiques actuals.

El projecte lingüístic que trien les direccions i consells escolars avui sovint mira d’evitar el conflicte amb pares o professors perquè l’administració els ha deixat a la intempèrie. La doble xarxa els empodera perquè un cop els pares trien el model immersiu, es pot intervenir amb garanties en els espais fora de l’aula. Com al País Basc, un model immersiu d’èxit contagia tot el sistema i crea una generació de parlants resilients i no acomplexats com ara.

Sense l’escola no ens en sortirem, continuarem atrinxerats com si fóssim una minoria esperant l’extinció. Hem de sortir a guanyar, amb un model que posi el país al centre. Una doble xarxa que sigui bastió i resistència i que tingui alhora capacitat d’impregnar-ho tot.

Jordi Graupera i Júlia Ojeda són membres del comitè polític d’Alhora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.