L’oportunitat de l’eòlica marina, el deure de protegir el mar

Segons el darrer informe del sistema elèctric espanyol elaborat per Red Eléctrica, la ràtio de generació renovable a Catalunya és una de les més baixes de l’Estat. Amb tan sols un 14% del total generat al seu territori, Catalunya se situa per sobre de les Balears (7%) i Melilla (3%), però molt lluny de Castella i Lleó (90%), Aragó (75%), Galícia (65%), Castella-la Manxa (62%), La Rioja (48%), Andalusia (46%), Navarra (45%) i la Comunitat de Madrid (42%).

És clar que Catalunya ha de redoblar els esforços per ampliar aquest percentatge i deixar de ser l’excepció europea a l’avenç de les renovables, amb el principal objectiu del Pacte Verd Europeu: assolir la neutralitat climàtica el 2050. En aquest sentit, cal redoblar els esforços de les tecnologies més madures, com és el cas de l’energia eòlica. No obstant això, aquests esforços han d’atendre un altre dels principals compromisos de la UE: recuperar la biodiversitat. I és que, tal com reconeix l’agenda estratègica del Consell Europeu, la lluita contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat s’han d’afrontar de manera conjunta, ja que es tracta d’una mateixa crisi. Per això, impulsar la transició energètica i conservar la natura és un mateix objectiu.

Per tot això, tan important com avaluar el potencial renovable d’un projecte és conèixer els possibles impactes en l’entorn natural i la biodiversitat que acull. Conèixer abans d’actuar, conèixer per prevenir i evitar danys: aquesta és la premissa bàsica si volem evitar que el necessari avenç de les renovables entri en conflicte amb la responsabilitat ineludible de conservar i recuperar la natura. Cosa que no està passant a tot arreu i que a Catalunya cal evitar impulsant el coneixement. Amb aquesta finalitat, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) proposa dur a terme el projecte Plemcat (Plataforma d’R+D+I en Energies Marines de Catalunya) per avaluar l’oportunitat d’ubicar un parc eòlic flotant al golf de Roses: un espai natural especialment sensible i d’alt valor ecològic, amb diverses zones incloses a la Xarxa Natura 2000 per a la protecció dels hàbitats prioritaris i la biodiversitat amenaçada de la UE. Liderat per la Generalitat, l’objectiu de l’IREC amb aquest projecte és crear un “laboratori d’assajos” per conèixer “el potencial desenvolupament de l’eòlica marina flotant a Catalunya”, i desenvolupar “altres activitats tècniques per al monitoratge de l’ecosistema marí i l’elaboració d’estudis mediambientals, climàtics i de biodiversitat”.

Tot això, tal com asseguren els promotors, des del compromís amb la conservació del medi natural: “Tenint en compte les mínimes afectacions mediambientals, en totes les fases (construcció, funcionament i desmantellament), tant en la part que afecta l’àmbit marí com el terrestre.” I sí, és cert que l’eòlica marina flotant no és una tecnologia madura, amb escàs desenvolupament a la Mediterrània. Però també ho és que, atès el retard del desplegament de les renovables a Catalunya, cal explorar i conèixer les diverses oportunitats que ens ofereixen totes les tecnologies, inclosa l’eòlica marina flotant. Coneixement: la premissa bàsica. Coneixement per impulsar l’acció climàtica a Catalunya tot reduint la petjada de carboni del nostre sistema elèctric, però aplicant la màxima mèdica associada al jurament hipocràtic respecte a la preservació del nostre patrimoni natural: primum, non nocere (‘el primer és no fer mal’). En aquest sentit, el Plemcat, actualment en fase d’informació pública, es presenta com una anàlisi d’oportunitat i avaluació de danys: potser caldria aprofitar-ho.