Mirades
L’incansable escriptor de la cuina
Acaba de publicar ‘69 maneres de fer-ho’, amb receptes eròtiques, i té en cartera quatre llibres i una novel·la
Jaume Fàbrega Colom (Vilavenut, 1948) ha exercit durant molts anys de crític d’art i crític gastronòmic a més de consultor gastronòmic i professor universitari, i té una producció increïble de llibres i d’articles publicats a les principals capçaleres del país. Va néixer en un entorn rural i de fet va fer de pagès durant un temps mentre estudiava. Va llicenciar-se en filosofia i lletres per la UB amb una tesi de llicenciatura en català, la primera de la postguerra, i es considera un deixeble d’Alexandre Cirici. Durant la seva etapa universitària ha estat professor d’història de l’art contemporani i de teoria i tècniques de l’art de la Universitat de Girona i professor de gastronomia i direcció hotelera de la UAB, on també va dirigir el curs d’enologia de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera. També ha treballat per a la Rovira i Virgili i les universitats de València, Alacant, Vic i Menéndez Pelayo.
És hiperactiu a la xarxa social X i algun problema li ha costat i també alguna denúncia per haver opinat des d’una perspectiva independentista. La seva militància des d’una perspectiva cultural, sindical i política en defensa del país ve d’antic. Va participar en la Marxa de la Llibertat, en la constitució de l’Assemblea de Catalunya a Banyoles, en el col·lectiu Tint-2 i en l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona, molt activa durant el darrer franquisme i la transició. I des de llavors no ha deixat de participar en actes en defensa de la llengua i contra la repressió.
És considerat un referent en el món gastronòmic i el primer autor gastronòmic del país per la seva vasta producció: vuitanta-quatre llibres publicats. En destaquen obres enciclopèdiques com els nou volums de La cuina catalana, els tres de La cuina mediterrània i La cuina del món o els quatre de La cuina. Gastronomia tradicional sana. Però també ha escrit llibres sobre herbes i espècies, peixos, embotits, licors i ratafies, i sopes. Ha fet recerca sobre la cuina de Josep Pla i de Salvador Dalí i ha investigat sobre les cuines dels Països Catalans, del país dels càtars o la del temps de Francesc Eiximenis. Ha guanyat set vegades el premi al millor llibre dels Gourmand World Cookbook Awards, el Robert de Nola i Jaume Ciurana de periodisme gastronòmic, o el premi d’assaig literari de les Nits Literàries d’Andorra, entre molts altres. També ha rebut reconeixements cívics com els de la Flama de la Llengua CAL, l’Enric Valor i el de normalització lingüística de l’ADAC.
El seu darrer llibre, publicat a l’agost, és 69 maneres de fer-ho (Neret Edicions), on explica 69 receptes eròtiques o afrodisíaques, amb la seva història al darrere, des de l’edat mitjana. L’autor considera dubtós que hi hagi menges afrodisíaques, en tot cas aliments vasodilatadors, però reconeix i estudia una tradició mil·lenària de plats i àpats eròtics, a l’Índia i la resta dels països asiàtics, als països àrabs i del Magrib, a Turquia, al Perú i a Mèxic. Prova de la seva hiperactivitat és que està corregint o acabant quatre llibres més: Esmorzars de forquilla. La cuina de Lleida, A la catalana i Ratafia i licors d’herbes dels Països Catalans. I busca editorial per a una novel·la que defineix com a pornogastronòmica que ha titulat Fogons (més) calents.
