Dol per l’estiu
El setembre ha arribat amb quatre gotes de pluja mal comptades i un cel gris que és com el teló del final de temporada. La gent ja ha començat a plegar les cadires de platja, endreçar les cremes pel sol al fons del calaix i tancar els para-sols i caiacs al garatge fins la propera temporada. L’estiu deixa un regust d’enyorança, de coses que voldries haver fet i no has fet, i d’escapades o projectes que tenies en ment però no van acabar de materialitzar-se.
Tornem a la rutina, el que alguns en diuen normalitat, i la feina i les hores d’escola o institut tornen amb força i de manera sobtada. La transició és de 0 a 100, acabes de treure’t les xancletes i ja ets davant de l’ordinador, o davant d’una trentena d’adolescents amb cara d’haver-ho passat millor en qualsevol altre lloc, o davant d’un munt de papers. Necessitem un temps entre els sopars llargs d’estiu i les tradicionals frases típiques de la tornada a la feina, que es repeteixen, any rere any. Aquells “Què, com han anat les vacances? Massa curtes, no?” I companys amb cares llargues, que responen amb un “malament” mig en broma a la clàssica pregunta de com estàs. També hi ha el clàssic “Què, has carregat les piles?” I, sí, en certa manera comencem el curs amb les piles al 100% però alguns amb bateries d’aquelles que no acabem d’entendre per què s’esgoten al cap de ben poc. I arribem arrossegant-nos al proper pont, que ja tenim ben apuntat a l’agenda, i que ens hauria de permetre, un cop més, trencar la rutina.
Amb tot, les vacances, almenys, al cap no s’acaben mai. Així, com que ningú em coneix millor que el maleït algorisme d’internet, després dels milers de vegades que he dit “acceptar-les totes” quan accedeixo a qualsevol lloc, és inevitable que em surtin anuncis d’ofertes per fer la pròxima escapada. I, com que tot just començo a fer-me a la idea que l’etapa de tenir gent a casa, de fer de guia i mandrejar a la platja s’ha acabat, els dits em porten a teclejar les infinites possibilitats d’una futura sortida. Quin serà el pròxim destí? Gràcies, s’ha de dir, a l’aeroport de Girona Ryanair ens porta a gairebé tot Europa. I a l’horitzó apareix Budapest, gràcies a Wizz Air.