Multes als cotxes vells

Lle­gim aquesta set­mana que el Prat de Llo­bre­gat i Gavà comen­cen a mul­tar els con­duc­tors dels vehi­cles sense dis­tin­tiu ambi­en­tal que cir­cu­lin pel muni­cipi els dies labo­ra­bles i a unes hores deter­mi­na­des, men­tre la res­tricció de la ZBE esti­gui activa. Fa temps que vaig per­duda en aquesta qüestió i ja ni tan sols sé qui ha començat i qui no a vetar els vehi­cles con­ta­mi­nants, com tam­poc no tinc clar si tot­hom va de debò amb els seus anun­cis o també hi ha qui de moment va de catxa i fa allò de per­do­nar-te el pri­mer cop que t’hi enganxa però adver­tint-te que la pro­pera vegada te la car­re­garàs. Soc cons­ci­ent que fins i tot anem tard pre­nent mesu­res per pro­te­gir l’atmos­fera i la salut de les per­so­nes i que davant una situ­ació alar­mant només es pot optar per enfi­lar camins dràstics. El pro­blema és que em compto dins del grup que conduïm un cotxe vell i atro­ti­nat. El meu, en con­cret, era del pare i és d’aquells que l’aire con­di­ci­o­nat em fa cons­tant­ment la boti­farra i que no té el GPS incor­po­rat, un ele­ment que per a la gent com jo és fins i tot més impres­cin­di­ble que les rodes i el volant. Ima­gino que si aquest turisme entra a les zones pro­hi­bi­des sal­ta­ran totes les alar­mes. El cas és que des­co­nec en quin moment qui per­fila les polítiques pen­sa­des per reduir la con­ta­mi­nació ambi­en­tal ha deduït que no me’l can­vio per una qüestió romàntica i perquè em depri­mi­ria con­ver­tir-lo en una pas­te­rada de fer­ra­lla. L’únic que em posa real­ment trista, o fins i tot de molt mala bava, és l’exer­cici de tafa­ne­jar els preus d’un cotxe de trinca, o fins i tot de segona mà si no em con­formo amb un model molt trin­xat. Que ja vol­dria jo un cotxe que complís tots els paràmetres –no sé exac­ta­ment quins perquè és un sec­tor que m’atreu com escom­brar una dis­co­teca a les sis de la mati­nada–, però, de moment, no he tro­bat ningú que es recordi de nosal­tres.