Keep calm
La mala llet entre independentistes
“Llanço la tovallola”, ha dit l’encara secretària general d’ERC en referència a la impossibilitat de restablir unes relacions mínimament positives entre els diversos partits independentistes. De fet, ni tan sols és fàcil la interacció entre els sectors enfrontats del propi partit republicà, ara en plena concurrència interna de cara a elegir una nova direcció. Rovira feia aquestes declaracions, a TV3, amb una aparent sorpresa i malestar per aquesta mala llet entre sectors de l’independentisme perquè, com sembla raonable, és estrany que grups que tenen el mateix objectiu siguin tan incompatibles.
Però la realitat és que tant ERC com Junts són dues marques que competeixen bàsicament dins del mateix mercat electoral. I això determina que la frontera entre ambdós partits sigui una de les més permeables del sistema polític català. Per això, prenent qualsevol sèrie històrica, és evident que quan unes eleccions han anat bé per a ERC, Junts o els seus antecedents se n’han ressentit. I el mateix passa al revés. La novetat dels últims temps és que hi ha un gruix considerable d’electors independentistes que s’han adonat d’aquesta dinàmica autonòmica i han decidit quedar-se a casa i castigar tots els partits alhora. Però això, per si sol, no canvia unes dinàmiques que venen de molt lluny, només encongeix la base.
Junts i ERC –i, fins i tot, la CUP– només poden tenir una relació col·laborativa si hi ha una estratègia clara destinada o bé a forçar un referèndum d’autodeterminació o bé a fomentar i canalitzar una insurrecció semblant a les del 3 d’octubre o la batalla d’Urquinaona. Sense horitzó comú només queda la cursa per pactar amb el PSC. I això ens situa exactament en el mateix punt de sortida de l’inici del procés, amb la diferència que en aquell moment els socialistes eren, només, una peça del tripartit, i ara ja no necessiten els independentistes per governar en solitari a banda i banda de la plaça de Sant Jaume. Ells sí que n’han après.