Opinió

Tribuna

Els reptes econòmics d’Illa

“El compliment sense trampes de l’acord de finançament singular signat amb ERC és la garantia de la credibilitat del flamant govern de la plaça Sant Jaume
“La preparació dels pressupostos per al 2025, el futur de l’aeroport de Barcelona i del Hard Rock o una bona gestió de la massificació del turisme són altres carpetes calentes

El nou govern soci­a­lista encapçalat pel pre­si­dent Illa comença a cami­nar després de sig­nar-se l’acord amb ERC, fona­men­tat, entre altres coses, en el polèmic finançament sin­gu­lar. Aquest capítol, prou ambigu per si sol, de ben segur que supo­sarà llar­gues dis­cus­si­ons men­tre dura el seu des­ple­ga­ment.

D’entrada, el model de finançament vist per ERC o pel PSOE ja és tota una dis­crepància pel terme sin­gu­lar, ja que per a uns resulta una opor­tu­ni­tat històrica per millo­rar els comp­tes públics del nos­tre país i per als altres es pot con­ver­tir en un cafè per a tot­hom. De fet, amb el model sin­gu­lar, la Gene­ra­li­tat ingres­sa­ria 52.000 mili­ons, el doble dels 26.600 que va recap­tar el dar­rer exer­cici. L’acord esta­bleix el desen­vo­lu­pa­ment de la hisenda cata­lana amb l’objec­tiu que aquesta admi­nis­tració asso­leixi plena auto­no­mia en la “recap­tació, gestió, liqui­dació i ins­pecció de tots els tri­buts que es gene­rin a Cata­lu­nya”. Però no és tan sen­zill, perquè al Congrés dels Dipu­tats cal que hi hagi majo­ria abso­luta per can­viar la legis­lació vigent. I ja sabem que quan es parla de diners, sovint no hi ha ni amics ni parents.

Sigui com sigui, el que és una evidència és que cal resol­dre el dèficit fis­cal perquè ja fa anys que els cata­lans som la ter­cera comu­ni­tat que més aporta, que més paga, i per con­tra, esde­ve­nim la desena que més rep. Dit això, cal tenir memòria davant les enèsimes ensar­ro­na­des dels polítics espa­nyols, soci­a­lis­tes inclo­sos, al llarg de la història recent. Sense anar més lluny, segur que tenim ben pre­sents les nego­ci­a­ci­ons per dur a terme la dar­rera inves­ti­dura de Pedro Sánchez, en què un dels punts acor­dats va ser la con­do­nació de 15.000 mili­ons de deute que Cata­lu­nya té amb l’Estat espa­nyol. El cert és que han pas­sat molts mesos i ningú recorda que s’hagi liqui­dat aquesta mesura. Tots sabem que tenir la pae­lla pel mànec com­porta coses com aquesta. De fet, insis­tent­ment, apa­rei­xen infor­ma­ci­ons que van en la línia d’incom­pli­ments cons­tants. I a més, notícies com ara que el 2023 a Cata­lu­nya es van exe­cu­tar el 45% de les inver­si­ons pres­su­pos­ta­des i a Madrid el 212% no aju­den a creure en la paraula dels polítics de l’altre cos­tat de l’Ebre. Tan­ma­teix, hem de ser cons­ci­ents que no obte­nir resul­tats pal­pa­bles en acords com el finançament o el traspàs de Roda­lies pot con­dem­nar els soci­a­lis­tes a l’ostra­cisme.

És més, la cre­di­bi­li­tat dels nego­ci­a­dors del PSOE, i per extensió del PSC, dependrà de seguir allò que diu aquest acord o d’altres com ara el traspàs de Roda­lies, que van sig­nar soci­a­lis­tes i repu­bli­cans per inves­tir el pre­si­dent Sánchez. Aquesta és, pre­ci­sa­ment, una altra car­peta calenta per al nou govern encapçalat per Sal­va­dor Illa. PSOE i ERC van acor­dar una injecció de mil mili­ons d’euros per millo­rar el ser­vei i un traspàs que ha de començar amb la línia R1 cre­ant una empresa mixta d’amb­dues admi­nis­tra­ci­ons. L’acord, de moment, con­tem­pla tres línies i hau­ria d’estar enlles­tit el 2026. El temps dirà si es com­pleix la volun­tat expres­sada en el docu­ment mal­grat que una part impor­tant de la població cata­lana pensa que allò que s’ha acor­dat per a la for­mació de govern no es com­plirà.

L’herència econòmica que rep el nou govern està prou ben endreçada tot i les ines­ta­bi­li­tats inter­na­ci­o­nals fruit dels con­flic­tes d’Ucraïna i Gaza. Mal­grat això, el crei­xe­ment intera­nual català s’ha acce­le­rat fins al 2,9%, cosa que ens situa cinc vega­des per sobre del que s’ha dut a terme a la zona euro. El ritme alt s’explica per l’expansió del sec­tor indus­trial, les expor­ta­ci­ons i el bon com­por­ta­ment del turisme. Quant al mer­cat labo­ral, con­ti­nua essent força dinàmic ja que l’afi­li­ació a la Segu­re­tat Social creix un 2,6% intera­nual. A més, la inflació s’està esta­bi­lit­zant. De ben segur, però, que la ciu­ta­da­nia es fixarà en altres aspec­tes del món econòmic per seguir de prop l’evo­lució i les deci­si­ons adop­ta­des pel nou govern. Un punt clau serà la futura i pro­ba­ble ampli­ació de l’aero­port de Bar­ce­lona, que sem­bla que l’exe­cu­tiu català ja ha posat la directa, o la pre­pa­ració dels pres­su­pos­tos per al 2025. D’altra banda, Hard Rock Cafè va supo­sar la reti­rada de suport dels Comuns als pres­su­pos­tos d’Ara­gonès. També s’haurà d’estar molt atent a la gestió de la sequera i les inver­si­ons per redreçar-la, així com donar un impuls a la rein­dus­tri­a­lit­zació, i sobre­tot, ges­ti­o­nar la mas­si­fi­cació del turisme en molts bar­ris de Bar­ce­lona i a altres loca­li­tats cos­ta­ne­res. Déu-n’hi-do!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia