“O concert o concert”

Només faltava Eduard Pujol al Senat parafrasejant i gesticulant Puigdemont 2016. “O concert o concert”, ha dit, i agafen esgarrifances recordar aquell “referèndum o referèndum” que tant a to ens va posar. No per res estrany. És que gat escaldat aigua tèbia tem, deia l’àvia Neus. Si darrere del “concert o concert” ha de venir (tant per part espanyola com per part independentista) el mateix que ens ha vingut després del “referèndum o referèndum”, serà millor que no parafrasegem ni gesticulem. Fa la impressió que l’incendi dialèctic del concert econòmic són columnes de fum per distreure l’atenció del que realment s’ha de negociar i es negociarà ara per ara, que és el pressupost del 2025 i pel qual no sembla que ningú estigui en condicions de tirar-se els plats pel cap. El concert, refinançament, reforma del règim comú, augment de recursos per a les autonomies, inici de la federalització espanyola o com en vulgueu dir, no va per ara. No entra en els crèdits d’aquest curs. Va per al 25/26. El mateix acord ERC-PSC així ho reconeix i no ens consta res de diferent de l’acord de Brussel·les a què apel·la Eduard Pujol. Entre tots van investir Sánchez ara farà un any. Si ara aproven un pressupost i el prorroguen per al 2026, ja serem al 2027, que igualment és any electoral, i d’aquí a allà ja es veurà si convé un avançament o què convé. Fa por que quan s’esvaeixi el fum vegem que el que hi ha és això. Encara que en diguem o concert o concert.