‘Viva el orden y la ley’

Hi ha gent que considera el procés sobiranista mort i enterrat, mentre que d’altra el veu cremant etapes cap a la seva inevitable culminació. El debat és insubstancial i irrellevant, perquè el futur no està escrit enlloc. Això sí, tenim un present perfectament descriptible, amb una diàspora de les forces vives del sobiranisme i amb un Palau de la Generalitat més a prop del “Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley” que canta la Guàrdia Civil, que del “Som una nació, nosaltres decidim” que el país clamava el juliol del 2010. Segurament els dirigents d’ERC deuen haver pensat que si fer president Montilla no va impedir arribar a l’1-O, fer ara president Illa no evitarà el referèndum d’autodeterminació. Tan legítim és pensar això com dubtar d’aquesta lògica cartesiana. Tornem al present; el PSC d’Illa ha perdut unes quantes capes de catalanisme respecte al de Maragall i Montilla, ha renunciat al dret a decidir, és hostil a l’autodeterminació, ha col·laborat amb la repressió i té un full de ruta per a Catalunya d’allò més lampedusià. El primer moviment del seu govern en solitari és reactivar els plans d’Aena per ampliar l’aeroport del Prat, és a dir, per ampliar el negoci que serveix per alimentar el cafè per a tots aeroportuari espanyol. Res d’autogestió ni d’un model descentralitzat, i del medi ambient ja en parlarem. El president Illa obria el curs polític ahir refermant-se en el compliment de l’acord de finançament singular, mentre que el president Sánchez i la vicepresidenta Montero no deixen de repetir que serà tan singular com el de Múrcia, Castella o Extremadura i que continuarà sent molt més solidari que tots ells junts. Vostès mateixos, però jo només hi sé veure més cafeparatodos. I amb tot això, ni una paraula del flamant govern de tots els catalans sobre la inversió real executada pel govern espanyol corresponent a l’any 2023, que a Catalunya va ser només del 45% dels diners aprovats i pressupostats, mentre que a Madrid va ser del 220%. És la victòria d’Espanya, del rei, de l’ordre i de la llei, de totes les lleis excepte la de l’amnistia.