Mala herba...

El proper dissabte 28 de setembre, a Igualada, se celebrarà una nova edició de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, que en realitat no són res més que allò que tota la vida hem conegut com “males herbes”. Aquesta jornada, organitzada pel Col·lectiu Eixarcolant, ofereix l’oportunitat de descobrir les plantes silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals i per a què serveixen.

Aquesta jornada, que va començar de forma modesta ara fa nou anys, ha anat guanyant pes fins a tancar un programa de 120 activitats, entre les quals hi ha 25 conferències tècniques i aplicades, quinze activitats infantils, sessions d’etnobotànica, tastos, i una fira de productes silvestres i varietats tradicionals oblidades que els pagesos recuperen perquè les puguem reintroduir a la cuina, i perquè demostren ser molt més fàcils d’adaptar a la nova situació climàtica que algunes de les varietats que, de mica en mica, hem anat introduint arrossegats per les tendències d’un món global, però en realitat poc divers.

Des de les deu del matí fins a les vuit del vespre, les activitats a l’aire lliure es combinaran amb activitats en espais tancats amb l’únic objectiu de promoure una nova cultura de la producció alimentària.

L’edició d’aquest any inclou un cicle de teatre previ a la jornada que permetrà fer arribar el missatge sobre aquestes plantes tradicionalment utilitzades i, actualment oblidades, al públic general i també a les escoles de la comarca de l’Anoia, a més de la mostra itinerant de cinema etnobotànic i agroecològic que ja es va convocar l’any passat i que s’allargarà fins al novembre. La introducció del teatre i el cinema en aquesta iniciativa permet fer viatjar el relat d’un nou concepte de la vida rural arreu del territori.

L’objectiu final és donar veu als coneixements tradicionals de la vegetació i demostrar que aquest patrimoni, sovint poc tangible, pot servir per assentar les bases per avançar cap a una agricultura més sostenible, una alimentació de qualitat i un entorn rural dinàmic que contribueixi a la preservació dels valors naturals i culturals que ens són propis per tradició i herència.

Amb l’amenaça del canvi climàtic sobre el primer sector, sembla que els pagesos haurien d’estar atents a tot allò que pugui sorgir i que mostri millors nivells de resistència a temperatures extremes, sequeres o pluges torrencials, però el mercat mana. Per això, el més important és mostrar al públic que allò que es pot plantar i collir és bo al plat i, a més, fàcil de treballar a la cuina.

Ja no n’hi ha prou d’oferir productes d’alta qualitat. Els pagesos han d’ensenyar com aquests productes poden ser beneficiosos per a la nostra salut i, alhora, fer-nos feliços. Perquè vivim en l’època de la felicitat. L’hedonisme ha tornat i s’ha instal·lat. Només volem allò que ens fa diferents i únics. I aquest és el context ideal per canviar l’enciam i les bledes per les males herbes.