De trens, busos i carros

Les coses sempre poden empitjorar, encara que ens sembli viure una situació límit i pensem que res ja no pot anar més avall. Aquest és el lament dels milers d’usuaris dels trens de Rodalies que a partir de l’1 d’octubre veuran afectat el servei a causa de les obres de construcció del corredor mediterrani, que duraran com a mínim mig any i que suposaran un altre calvari al que ja pateixen habitualment. Només un exemple: si han de viatjar de Tortosa a Barcelona i no poden agafar l’Avant de primera hora, hauran d’anar en tren fins a l’Hospitalet de l’Infant; allà pujar a un bus fins a Sant Vicenç de Calders, i allà fer un segon transbord per arribar a Barcelona amb un altre tren. No em vull ni imaginar quantes hores suposarà aquest trajecte, quan normalment potser arribaríem abans amb un carro estirat per una mula. A Tarragona també s’ha organitzat una flota d’autobusos per portar els usuaris fins a Sant Vicenç de Calders, i allà agafar un tren de Rodalies fins a la capital catalana. És, és clar, una situació excepcional, però com que arriba en un moment d’esgotament pel mal servei que habitualment pateixen els usuaris, les molèsties per les obres que començaran d’aquí a uns dies són com la gota que fa vessar el got de la paciència. Aquesta mateixa setmana la consellera de Territori, Sílvia Paneque, pronosticava que les “distorsions” en el servei s’allargarien i que la normalitat no la tindrem fins d’aquí a dos anys. Si és que se’n pot dir “normalitat” del servei que tenim i patim fins avui, sense unes obres excepcionals pel mig que encara ens desballestaran més la vida.