Mirades
Un bon servei t’alegra el dia
Un bon cambrer pot salvar un dinar amb mancances, però un mal servei pot acabar ensorrant el millor menú del món
Tinc molts amics en el sector de l’hostaleria i ho hem comentat moltes vegades. Un mal servei pot espatllar la millor cuina del món i en canvi trobar-te un bon servei per part de qui t’atén, sigui en un bar, una cafeteria o un restaurant, pot deixar enrere altres mancances que puguis detectar en el que t’han servit. És clar que l’ideal és que les dues coses vagin plegades, és a dir que el bon servei realci l’excel·lència del que et trobes al plat o a la copa. I no, no parlo només dels restaurants d’estrella o amb pretensions de tenir-ne. Aquí hauria d’anar descomptant que el servei estarà a l’altura del que esperes trobar gastronòmicament en el restaurant. El que escrivia val per a qualsevol tipus d’establiment, des del que fa menús fins als d’alta cuina. I per a la majoria de les botigues, per descomptat.
Però la realitat és la que és. I al sector de la restauració els manca gent per treballar-hi; almenys això és el que et diuen a molts establiments. I no parlo només dels de temporada i a la costa. He trobat personal de temporada de primeríssim nivell i m’he emportat decepcions de gent consolidada en establiments oberts tot l’any i que funcionen bé. I a Barcelona, bé, hi ha de tot. Es nota molt, massa, si qui t’atén és o no de l’ofici. Però compte, que això tampoc és determinant. Conec gent d’escola d’hostaleria amb un tracte que no voldria ni qualificar i nouvinguts a l’ofici que hi posen tota la voluntat del món i un punt d’empatia que és el que a vegades desitges trobar.
He conegut grans professionals de sala. I encara que amb un tracte diferent, de la majoria d’ells el que recordes és que aconsegueixen fer-te sentir bé. El cap de sala o el cambrer que sap el que es fa detecta la necessitat del client. No és el mateix si vas sol o en família o tens convidats. Això el bon professional ho percep i sap aplicar-ho. Després hi ha altres locals més populars, però en els quals hi ha autèntics mestres a l’hora de fer-te sentir a gust a l’establiment i amb ganes de tornar-hi.
Ara bé, hi ha coses que emprenyen. Cambrers que necessiten fer-te veure que no en tens ni idea de manera constant, encara que a vegades són ells o elles els que no tenen ni idea del que parlen i amb qui parlen. O detalls. Tots podem entendre que a l’hora punta d’un restaurant les taules, especialment a la terrassa, queden reservades per a la gent que vol dinar, però allò de no voler-te donar taula si és només per dinar o sopar una persona, ni ho entenc ni ho accepto. O si sou dos, no volen donar-te una taula de quatre. O una nova variant que vaig tastar fa poc. Dir-te a les set de la tarda que una taula està reservada i que no t’hi pots assegure encara que sigui per perdre una beguda i una tapa i descobrir després que aquella taula està reservada a les nou del vespre. Són detalls que poden marcar l’esdevenir d’un establiment. Perquè mira, si qui t’atén en un restaurant de menú no és especialment simpàtic però el menú és del millor que et pots trobar i el servei ràpid i eficaç, doncs s’accepta. Però si el servei et tracta a puntades de peu, triga més del que seria lògic a servir-te, et fa sentir fora de lloc, no menges com esperaves i et claven una garrotada, doncs el que et venen ganes és de no tornar-hi més.
