Una puta vergonya!

Veurem què passarà els anys a venir amb els recents èxits electorals de la ultradreta a Turíngia i Saxònia. No conec amb detall aquests països, però les dretes extremes hi milloraran resultats, com fa anys que els milloren a Espanya, Itàlia i França, per dir-ne tres de coneguts i ben propers. Serà així mentre els partits convencionals i clàssics de dreta i d’esquerra no parin de fer l’enze. Als ciutadans ens molesta el tuf de podrit; la política put molt, i es revengen amb l’únic que els queda: el vot. La podridura és un no parar. Ara mateix resulta difícil discernir si és més pudent el cas de la companya del ministre Albares o el cas de l’estudiant acompanyant de l’exministre Ábalos en viatges oficials. Tots dos assumptes fan que el nomenament i dimissió del company de la consellera Paneque resulti un monument a l’ètica i la decència. A Thérèse Jamaa, companya d’Albares, l’ha fitxat com a vicepresidenta d’aliances estratègiques Openchip i Software Tecnologies. L’empresa es funda el 2021 amb 3.000 euros. No ha facturat res ni el 2022 ni el 2023, i del Next Generation li han arribat 111 milions d’euros. Jamaa ja havia estat nomenada abans consellera d’Hispasat i d’Aigües de Barcelona. A Jessica, estudiant d’odontologia, li varen donar feina d’administrativa en una empresa lligada al ministeri d’Ábalos i li pagava 1.500 euros a banda per cada dia que l’acompanyava en viatges oficials. Una puta vergonya! El ciutadà es defensa i es venja a les urnes.