Carnets

Fa temps vaig llegir que a França s’introduiria el “carnet d’identitat mèdic”; deu fer mig any de la data prevista per a distribuir-ne els primers exemplars i no sé si efectivament ha estat així. La iniciativa, ha fet camí o s’ha aturat?

És un carnet en el qual quedaran enregistrades una sèrie de dades sobre la salut passada i present del titular: grup sanguini, al·lèrgies, reaccions davant de determinats medicaments, malalties patides, operacions, etc.

Disposar d’aquesta informació pot ser molt útil, en general, i fins i tot indispensable en alguns casos: durant un viatge per un país l’idioma del qual no se sap parlar, quan s’ha perdut el coneixement, quan cal visitar-se amb un metge que no és l’habitual, etc. Les indicacions contingudes en la fitxa personal poden ser decisives. Si no recordo malament, aquestes indicacions seran anotades en el carnet en una clau o un codi que només podrà ser interpretat pel personal sanitari, i això ho justifiquen amb la conveniència de respectar la intimitat del ciutadà.

Naturalment, el problema de la “intimitat de la salut” és un tema extraordinàriament delicat. Al costat dels evidents avantatges del carnet d’identitat mèdic, cal preveure alguns aspectes que poden ser negatius, i el més greu, al meu entendre, és la possibilitat de control: si les empreses, per exemple, decidissin de demanar aquest carnet abans d’atorgar un lloc de treball, és possible que moltes persones que tenen un determinat historial mèdic –ni que sigui ja “tancat”– no trobin mai més feina, i això no queda salvat pel fet que l’adopció o l’exhibició del carnet mèdic sigui voluntària: qui no el tingui o no l’ensenyi es farà sospitós…

La iniciativa francesa planteja, doncs, d’una nova manera el gran problema modern del control personal. En aquesta mateixa línia és imaginable la creació d’un “carnet d’identitat jurídico-policíac”, en el qual constarien els antecedents, i penso, és clar, en aquell xicot que furtà una peça de roba quan tenia divuit anys i ara és un ciutadà madur i exemplar.

I per què no un “carnet d’identitat econòmic”? Hi apareixerien les “garanties” –el sou, les propietats, etc.–, però també uns possibles “antecedents negatius” que podrien barrar el pas per tota la vida.

No em sembla ètic que les persones hagin de dur al damunt tot el seu passat, i precisament una de les grans virtuts de l’esperit humà és la capacitat de superar els errors i de reconstruir l’existència amb una nova i lliure esperança.

El carnet d’identitat mèdic pot salvar una vida. Això és bo. Però si en cas d’emergència pot ser providencial, cal projectar aquest carnet –com tota mena d’informació privada– de manera que no sigui una amenaça quotidiana en mans de qui tingui poder. Hem de defensar la societat de persones –amb el dret al sí, al no, al no ho sé i al no ho vull dir– contra una codificada societat de carnets.