Els poemes de tota una vida

Assumpció Cantalozella, filòloga, professora, escriptora i periodista, ha dedicat els darrers anys a un treball sobre la història de Catalunya que abraça des dels carolingis fins al Tractat de Corbeil, quan els procuradors del rei de França Lluís IX i els del nostre rei Jaume I van mantenir converses que van derivar en el Tractat de París i van posar fi així a un conflicte de més de cent anys. Però la situació actual no és l’adequada per a aquest tipus de treball, pensa l’escriptora. I en aquest entremig, ella, que s’ha fet un nom en el món de la novel·la històrica a casa nostra, guanyadora del premi Pere Calders, parla amb l’editora Pilar Blasco, de Trípode, dels poemes que ha anat escrivint al llarg de tota la seva vida. L’editora els llegeix i decideix publicar-los. Mots endins surt a la venda demà passat i es presentarà durant La Setmana del Llibre en Català.

Assumpció Cantalozella, que diu que pertany a la generació que va del Maig del 68 a les revolucions del 74 i 75, té una llarga i dilatada trajectòria en el món dels mitjans de comunicació del país. Va ser fundadora de la revista Ressò de Santa Coloma de Farners, localitat on va néixer, i a propòsit d’una experiència traumàtica que li va tocar viure amb 24 anys, es va abocar al món de l’estudi i les lletres. Es va llicenciar en filologia, va impartir classes de francès i català i va treballar a la redacció de Presència, que dirigia Narcís-Jordi Aragó. Mentre feia de corresponsal de Mundo Diario, li va sortir feina a l’institut Vicens Vives de Girona, i la va encertar triant aquesta opció perquè el diari va tancar poc després. Va ser també fundadora de Punt Diari, amb el seu home, Quim Domingo.

Membre del col·lectiu d’escriptors Ofèlia Dracs, va iniciar la seva obra literària amb Escubidú (1982), Sauló (1984) i La ciutat (1990). També va publicar La visita de Truda i Les campanes de Sant Serní. Amb La pluja d’estels, va ser finalista del premi Carlemany 2001, al qual es va presentar per la insistència d’Àlex Bosch, que considera el gran assessor de la seva vida literària, quan s’aboca a la novel·la històrica. Va ser finalista del premi Sant Jordi 2002 amb El falcó del compte i va guanyar el premi Pere Calders del 2003 amb Corpus de sang. Després va publicar El retorn d’Hug Roger, L’amor secret del rei en Jaume i El confident dels reis, i li van reeditar La ciutat, en espera de la tercera part de la trilogia sobre Jaume I.

Cantalozella, fundadora de Convergència Socialista, va deixar el PSC després del 1981, i va ser membre de l’Entesa de l’Esquerra Catalana de Carod-Rovira i regidora independent pel PSC a Santa Coloma. Ara, lluny de la política institucional, està il·lusionada amb el seu poemari. Entre ella i l’editora van descobrir que els seus poemes tenien un fil conductor, la seva pròpia vida sentimental, però també el lligam amb la natura. Mots endins, amb els apartats “Premonició”, “Adeu”, “Enyor”, “Natura” i “Aire nou”, mostra una Assumpció íntima i sincera, la dona que al llarg dels anys s’ha buscat i s’ha explicat mitjançant uns poemes que mai no havia mostrat i que ara, després d’haver aconseguit èxit de notorietat i de vendes com a escriptora en prosa, presenta en aquest poemari que edita Trípode.