Catalunya, sense estat de dret

L’article 10 del Tractat de Lisboa estableix que el funcionament de la Unió Europea es basarà en la democràcia representativa, i dona a tot ciutadà el dret a participar en la vida democràtica de la UE. Ara bé, després del 8 d’agost, tal article s’hauria de postil·lar: “Excepte si es tracta de Catalunya i del seu 130è president, Carles Puigdemont.” Ell i el conseller a l’exili Lluís Puig foren exclosos de manera arbitrària del ple d’investidura. I el reelegit eurodiputat i també conseller exiliat Toni Comín de moment torna a estar privat d’escó.

Al president Puigdemont se li aplica un Codi Penal fet a mida per caçar-lo. Un jutge en rebel·lia li furta el dret a l’amnistia i a la immunitat per desplaçar-se al ple del Parlament i participar-hi. El dia de la investidura del 155 hi havia vigents a Catalunya més de 34.000 ordres de detenció. Però es van esmerçar 602 mossos d’esquadra amb controls de carretera i reforços de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, una operació Gàbia i fins i tot una patrulla al cementiri d’Amer contra un Molt Honorable President, investigat per una malversació inventada i ja amnistiat, cap de llista de l’oposició i símbol mundial de l’independentisme. Per si fos poc, l’endemà de la frustrada cacera a l’home, autoritats i funcionaris autonòmics es desfogaren amb un trist espectacle d’insults públics.

La profunda degradació institucional també es veié a Madrid. El mateix Félix Bolaños, ministre de Justícia i Presidència del govern de l’amnistia, en lloc de defensar aquesta llei orgànica, va fer costat al rebel Llarena i es queixà que els Mossos no complissin les ordres judicials. Fernando Grande-Marlaska, l’inefable ministre de l’Interior que fa tants anys que il·legalment nega l’escorta que correspon al president Puigdemont, l’anomenà “pròfug” i definí el seu arrest com a “prioritari”. Quan Llarena reclamà els noms dels comandaments dels Mossos implicats en la fallida captura, els estava intimidant i amenaçant. Quan la fiscalia de menors demana els noms de cada criatura en un taller de la festa major de Granollers, intimida al seu torn els pares catalans.

l’abril passat, la UE aprovà la directiva 2024/1069 anti SLAPP –sigla en anglès de “demandes estratègiques contra la participació pública”–. Protegirà millor casos de criminalització espúria de la societat civil. Just el que van fer els Mossos quan ruixaren el 8 d’agost amb gas pebre manifestants jubilats i canalla titllant-los de “violents” i endossaren a l’Assemblea Nacional Catalana “terrorisme nacionalista blanc”. Van detenir i represaliar tres agents fora de servei tan sols per haver acompanyat l’enemic polític número 1 d’Espanya. La policia catalana, encara sota la direcció d’Esquerra Republicana, reprimí l’independentisme amb un zel digne de l’esclau Oncle Tom de la novel·la de Harriet Beecher Stowe.

Anormalitats així no passen enlloc més de la UE. El forat d’estat de dret que patim a Catalunya és ben bé singular. Se’ns neguen els estàndards democràtics mínims obligatoris a la UE, on les eleccions han de ser lliures i justes. Les múltiples irregularitats en la contesa al Parlament de Catalunya haurien d’escandalitzar: mítings des de l’exili; líders inhabilitats; una Junta Electoral caducada i notòriament antiindependentista; desnaturalització de la campanya amb el xou de la no dimissió del president del govern espanyol i del PSOE; l’espionatge il·legal amb Pegasus, que donà al partit finalment vencedor accés a informacions íntimes i estratègies polítiques dels independentistes; la caiguda de Rodalies el 12-M; el desgavell del vot exterior i la cirera dels sondejos electorals públics que inflaren el vot del PSC i d’ERC. Malgrat tot això, a Brussel·les impera la doble vara de mesurar. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, calla davant l’atropellament dels drets fonamentals dels catalans, ciutadans europeus com qualsevol altre. De fet, va prometre al Partit Popular que defensaria l’estat de dret espanyol a Europa. Ho hauria de prometre a Catalunya!

La saga de la llei d’amnistia que no amnistia –expressió d’una incrèdula BBC–, l’obsessió d’engarjolar el MHP Puigdemont petant-se el dret i el decòrum, i la llarga llista de greuges contra els candidats i electors catalans s’han d’incorporar a l’informe anual d’estat de dret de la Comissió Europea i exigir-li mesures correctives per tal d’assegurar estàndards democràtics vàlids arreu de la UE.